Un miracle al meu jardí

Cada vegada que surto al terrat, em meravello de la verdor de les plantes del jardí...si fins hi tot he desenroscat la mànega! Mai m'havia alegrat com ara de tenir un jardí ombrívol.

"Al meu jardí hi ha una perera i un presseguer, i un cirerer i un lilar, i maduixes. Hi ha violeres i un avet, i peoníes i cintes, i més maduixes. Hi ha una xiringuilla i un gessamí, i gespa. Hi ha narcisos i jacints, i prímules, i un llorer... i maduixes. Hi ha un roser i mareselva, i tarongina i una truhana,...no sabeu com m'agraden les maduixes!
La perera i el cirerer, a la primavera es cobreixen de flors blanques, i el presseguer, de flors roses. Més endavant, quan s'omplen de fulles, fan ombra sota el sol de l'estiu. I als vespres, la xiringuilla i el gessamí, escampen dolces flaires que l'aire et fa arribar capriciosament.
Prímules, narcisos i jacints esquitxen el parterre de colors durant dies, i quan aquests acaben el seu espectacle, s'obren les enormes flors de les peoníes. A finals de l'estiu, els toca el torn a les cintes; quan ja no hi queden flors enlloc, elles alcen les seves tiges coronades amb una elegant trompeta taronja.
A l'hivern gairebé no hi toca el sol, però a l'estiu hi toca a la tarda, i l'ombra de la perera cau damunt la porta de sortida.
Tot això en poquíssims metres, sense regar-lo, i amb la poquíssima aigua de les darreres pluges... és com un petit miracle!
I a més, aviat s'hi podrà berenar, perquè les maduixeres són plenes de flors, i d'aquí a pocs dies, hi haurà maduixes...!"


Nota: El relat havia d'acabar aquí, però he d'aclarir que, malgrat la idíl.lica imatge que us he mostrat, la falta d'aigua ha causat una baixa; el pobre avet no ha resistit...