Un matí de trempera

Un matí de trempera
quan pel forat de la persiana verda
un raig de claror esquerpa
va despertar-me,
jo ja no hi era.

A primera claror, fent un saltiró
vaig fugir engrescat pel miolar d'un gat
que a cent setanta tres metres
presumia amb la gata que l'havia enamorat.

I ara dius que vas buscar-me
remenant entre llençols..?
Que m'ho contes perqué et sap molt greu,?

Si...gateta, però què vols...?