Un mateix

Tristament engalto
la brossa sota els peus
l'esguard a l'horitzó
quantes hores perdudes
en tasques i pensaments
sol al despatx
sense gaires miraments
deixant passar les opcions
conreant la solitud
ara se m'apareix
com un desfici
corsecador i implacable
dins les entranyes cou
com una mala ingesta

Bandejat pel destí
al cau il·luminat
per lluernes foradades
als gruixuts murs
els carreus tremolen
el seu paradís d'amuntegament
trasbalsat per l'obra humana
la mateixa que els alçà
en temps remots i oblidats

La solitud de l'alcova
preludi de tempestats
condicionaments absurds retenen
assegut a la cadira
la fusta olorosa esguarda
els moviments dels ulls
perduts en l'abisme
sense cap lluïment
giren sobre si mateixos
és posen a l'inrevés
miren vers el cervell
enrogit d'ús, encongit
com un penis a l'hivern

Les mans agradoses
que abans eren llises
totes solcades
per les traces del dia
per la renglera de moments
cadascú a arrencat
la seva pelleringa
ara només queden restes
runes barrejades
al peu del cingle
els senys escampats
la roca els xucla
el corb els olora
el llop els ensuma
tot plegat complint el cicle
inapel·lable

Ja voldríem

La llum somorta
els racons, les parets
apuntant la destresa
amb que la mà llisca
pel front i les temples
pel clatell i el capdamunt
del cap calent
pels ulls surten raigs
de llums virolades
fan esclatar les parets
que s'esfondren amb estrèpit
apareix el camp
infinit en comparança

Obrir els ulls representa
una nova tortura
el calvari de la llum
i de les ombres
amenacen amb clarificar-se
arraulir-se a la seva cantonada
no donar mai peu
al matís de cendra

El sostre escrostonat
dona pas a un cel
ignominiós i perenne
de la seva esplendor
no queden sinó testimonis
lletres amuntegades
a papers podrits
a arxius d'eixuta atmosfera
els llegeixen ximples
volen trobar el sentit
les darreries explicades
alguna raó, quelcom

Els camps de verdor ufanosa
gairebé insulten
sense ofendre
presumptuosament floreixen
després es marceixen
sembla que no els importi
s'enduen els temps
al sarró, bona caça
conscients potser
de la negritud del passat
quin esdevenidor ens espera
tenint passat

Cal abolir les traces
esborrar les petjades
i empremtes acusadores
fer llenya dels records
alçar-nos del jaç
el matalàs humit i podrit
no és company agradós
malaconsella i escalfa
tot alhora, com
les hores tèbies de la vesprada
al mig de la canícula
arran de mar

Les idees esgarriades
no volen combregar
amb el calce de la raó
cal colpejar-se el cap
amb el peu per sentir
la veritat revelada
les hores mortes
essenciades per cabòries
que menen al desgavell
que enruten pels viaranys
coberts d'esvorancs
es pot caure dins un pou
i sortir-ne deu anys més tard
amb les mateixes idees
polides com els còdols
per l'aigua humida del fons
la molsa ens observa
amb maliciosa calma

La sensació incòmoda
de regirament de budells
la panxa en rebel·lia
pretén atresorar les cures
atreure atencions
sense mereixement

Rebel·lar-se contra no-res
prendre els carrers
i les avingudes
per causes buides
o sufocar els rebels
per motius no més plens
les garrotades eloqüents
argumenten amb fermesa
totes les opcions i pensaments
tots els esperits i ciències

El sostre cau pesadament
no poder desempallegar-se'n
causa estrèpit a l'ànima
ja difunta, acabada d'occir
que reclama la llum
les benediccions i recompenses
troba el no-res
més hores mortes
que cal emplenar
amb gosadia.