Un mar sense fons

Podria creure o deixar de fer-ho
però podria deixar de sentir
el cor més que bategar-me
m'esclata dins els pit
el sentit de tot es perd
dins teu...

Sóc ferm però vençut
al teu costat enarborat
i atret en joventut...


Volant amunt mentre altres pengen
d'un fil
somric saps?
com en l'asil,
en un paradís estrany
d'ivori or robins els teus ulls, somriure i pell
ho dic i ho sé....mentre escric teclejant
sobre la teva pell....

Podria creure o deixar de fer-ho
per-ho la meva sang vull per tu
en una olla tan gran com el cel....

Sóc ferm però vençut
al teu costat sense armes
amb el desig com escut...

Volant amunt cercant els teus ulls
entre els estels....
els teus llavis
en la boira
i el teu cor
és el so de l'HORITZÓ........d'un MAR SENSE FONS en un món sense
nostàlgia que dóna voltes com els nostres cossos
sense parar......

Sent lentament...el rastre allò que ens resta
plaent...gaudim....
per sempre