La Dansa Interior!

Davant del món he perdut la drecera de totes les pèrdues, entre les faltes d'ortografia de totes les connexions insalvables, que necessito per sé lliure i conviure amb la meva llibertat i repetir-me i saber que no sóc tan bo i que el meu cap és un calfred un llamp un tigre que es cruspeix la mateixa presa en el mateix moment. Tot persisteix alhora com un peix que balla i creix en les onades intempestives del déu Neptú. Tot Que Enrere sempre escoltes la remor del que no saps del que remulla el cos com una rèmora valenta indolora i saciant d'autoestima a la deriva del teu amor que et queda en tu i t'estimo per fi en tot el sentit de la pell el pèl la fusta i l'espora de la natura que és la nostra llar. La mar d'amor que ens transporta lluny a cops de puny així suaus com coixins minsos endins mai havia escrit així !! He descobert el meu ritme! La dansa del meu interior! el meu déu no és superior! brinda dins el meu interior una aura de tu !