Un "hola" pot moure el món

Un relat de: SweetInnocence

Hi ha dies grisos
en que les flors s´amaguen
sota el camí de desencissos
que porta a la platja,
i les llunes ploren
sang rebaixada amb aigua.

Tan se val si dilluns,
dimarts o divendres,
són dies plens de desànim,
i, gota a gota,
traspuen els paraigües.

Els somriures moren
als llavis marcits d´indecisió,
i els ulls no ploren
perquè la llàgrima té por.

Són dies de rebuitg,
de feblesa,
de tedi.

Dies que, per mutar,
sols necessiten un bes,
una carícia sincera,
un "hola".

Comentaris

  • Quanta raó![Ofensiu]
    just one breath | 12-01-2008 | Valoració: 9

    Els somriures moren
    als llavis marcits d´indecisió,
    i els ulls no ploren
    perquè la llàgrima té por.

    M'ha encantat!

    una besada =)

  • Cal regar els llavis marcits[Ofensiu]
    Avet_blau | 26-12-2007 | Valoració: 10

    Es cert que els dies grisos,
    enverinen la vida , la desplomen
    i la tornen estèril,
    però el dia es llarg i cal estar alerta
    doncs pot haver-hi una espurna de llum
    una alenada d' aire fresc
    que porti un petó amagat
    una carícia sota una fulla
    un somriure dins una flor.

    Cal regar els llavis marcits
    i segur que apareix el petó,
    la carícia i el somriure.

    Avet

  • És ben cert[Ofensiu]
    bufanúvols | 26-12-2007 | Valoració: 10

    El món gira i gira i l'esperit s'erosiona, es corromp amb la pressa cap enlloc. I sense adonar-nos-en, perdem la vida.

  • "Hola"[Ofensiu]
    Melcior | 25-12-2007

    Endavant!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de SweetInnocence

SweetInnocence

67 Relats

96 Comentaris

53933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat.

"Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"

No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).