Un gat a la finestra...

Un gat a la finestra... miro a fora i només veig edificis bruts testimonis muts de la pol.lució i d'una decadència evidents. En aquella finestra del costat hi ha un gat de paper enganxat al vidre, no tinc idea de quant temps fa que és allí i que mira amunt esperant potser que s'abaixi la persiana que té quasi arran del seu cap.. potser un dia, un mes, un any, tres anys o potser sempre hi ha sigut i jo mai no m'hi vaig fixar Ostres tant de temps ! És curiós m'en recordo del noi que treballava a l'oficina del davant sé que fa dos anys que van marxar tots els de la seva empresa desde llavors l'edifici estava buit... sense ànima li varen treure els mobles, la llum i fins i tot les finestres no tenien vidre però ahir m'en vaig adonar que tot comença a reviure... com deu ser el noi nou que vindrà?

M'assento de cara a la finestra i no miro fora,amb el pensament intento veure't imaginar el que fas, si hi ets o no hi ets.
I em pregunto si tu també trobes a faltar aquells dies en que sovint les nostres mirades es trobaven i sense dir res jo em sentia alleugada com si fós menys difícil de soportar un dia escoltant converses que no m'interessen, per tant a gent que no conèixes.
Crec que ara m'adono que tu em fas falta que aquí ets la única cosa que m'ajuda a continuar venint cada dia.
Sempre que he tingut tendència a comparar-te amb algú que vaig conèixer fa molt de temps. Penso que voldria que fossis ell però m'acabes agradant com ets, encara que t'hi assembles tant ....
Quan et mous i t'estires sentat a la cadira, el to de la teva veu, fins i tot en el que dius, amb la teva personalitat és com si em tornes a parlar... i aquelles cançons que cantava mentres eren a classe d'història sentat amb la cadira endarrera i agafant-se a la taula per no caure enrera...