Amb una mirada

Uns ulls marrons, del marrò més uniforme i monòton que existeix. Envoltats d'unes pestanyes, ni llargues ni curtes, i coronats d'unes celles, ni gruixudes ni primes, perfectament iguales.

Res, per molt que s'esforcés no trobava res. Cap tret particular, cap raó explicava el perquè d'aquella fascinació. Com era possible transformar aquella mediocritat física en la bellesa més captivadora i la sensualitat més subtil?

Ara,que estava assegut al seu costat per accident i sense necessitat, no podia mirar altra cosa. Captivada per aquella ingenuitat, només podia dir-li que no calia que es quedés allí, que no era necessari omplir el buit que la seva companya de feina havia deixat. Li va contestar faré veure que treballo amb aquell aire innocent que buscava la seva complicitat. Davant la resposta obtinguda: inútil fer-li entendre que volia que marxés.

De tota manera ja no tenia importància, era massa tard, n'estava enamorada des de feia molt de temps. Tal dia com avui però d'un altre any.