un escarbat sota la llengua

Un relat de: Capdelin

Estic sobre el meu llit
pensant, comptant:
un, dos, tres, quatre...

Si tingués un gos
podria bordar-lo i prendre-li
el vil plaer de matar un os,
rosegar-lo...

Si tingués un fill
podria contar-li un conte llarg,
malgrat no digui res...
Un, dos, tres...

El que vull
és que passi quelcom,
que caigui el sostre
de la meva habitació
una estona,
que em neixi un escarbat sota
la llengua,

que la policia em prengui
per escandalós o pervers
ja que no pot empresonar
tots els crims del carrer,
com la pobresa potser...
que no s'esborrin els petons
que intenta rentar el temps...

Potser necessito morir
una setmana, no sé...
Quina formiga sóc d'aquestes
que trepitjo pel carrer?

Semblo un d'aquests nadons
ben nascuts
que als vint mesos ja fan cara
de senyors,

que caigui aquesta llàgrima
que penja del cel
i perdi la seva paraula de sal...

espero...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )