UN DINAR DE NADAL

 El desembre anava passant amb més pena que glòria, les noticies, llevat de
les referides al rei demèrit – que sempre alegraven  un xic l’ambient , o potser només l’escalfaven,
oi?. – eren sempre negatives,  morts perla Covid.19, morts per la desatenció sanitària provocada per la Covid. 19,
morts per la desatencions social,..,   i els “comunicats” en els que alguns
eixelebrats volien matar 26.000.000 milions de persones d’un total de
47.000.000, estava clar que no sortien els números, restats els menors de 18
anys, i els majors de 60, no hi havia al REINO DE ESPAÑA tanta gent per format
part dels piquets encarregats de fer la feina.   

El Josep intentava distreure’s feinejant al seu hort on recollia les
darreres cols, bròquils , bledes, escaroles,  els espinacs, enciams i  els apis de nadal que tant li agafaven a la
seva mare.

Era molt conscient de la tristíssima situació en que es trobaven tantes i
tantes famílies, i en la mesura de les seves minses possibilitats mirava d’alleugerir-la
tant com podia.

Vivia sol, i des de feia anys, Nadal, Sant Esteve, Any Nou, Reis,..., eren
per a ell com la resta de dies, espais de temps, 24 hores que calia ocupar.

Li havia cedit un tros del seu hort al Jirair que havia fugit del seu país
l’any 1988, quan esclatava la primera guerra de Nagorno Karabaj.  Jirair era un home religiós, pertanyia a l’església
gregoriana apostòlica armènia que celebra el naixement de Crist el dia 6 de
gener.

El Josep no era un home religiós, creia però, que hi havia un esser
superior, i que s’havia de fer o intentar-ho almenys el bé, i evitar, o intentar-ho
almenys fer mal als altres, i àdhuc  a la
natura.

El Josep i Jirair, no xerraven gaire, quan calia de qüestions relacionades
amb l’agricultura, mai, mai, mai però,  de política, de religió o de temes personals
i/o particulars.

La proposta de fer un dinar conjunt no tinc massa clar de qui va sorgir, va
ser perpo, acceptada per ambdós, i el dia del Nadal catòlic,  el Jirair compareixia a cada del Josep, amb Ghapama
i Choereg, el Josep havia guarnit la casa i la taula, i havia preparat un
pollastre al forn, torrons com a postres, i tenia una botella de cava RaventósRoig a la nevera.

Nevava plàcidament mentre dinaven.

Es van acomiadar amb el compromís de fer el dinar de Nadal el dia 6 de
gener a casa del Jirair.