Un cap de setmana amarat de solitut

Rere del meu dolç somriure per a tu, obro la porta d'un nou cap de setmana que preveig ple de solitud, mentre, per a distreure'm, vaig navegant per internet.

En el facebook d'una amiga, trobo un enllaç a un relat seu i mentre el vaig llegint em topo amb una imatge de l'escultura del pensador de Rodin.

A mi també m'agrada molt l'escultura i Rodin és un dels meus favorits i em deixo dur per la imaginació i al mateix temps, sense allunyar-me d'aquesta realitat que m'empresona i m'ofega, resto ancorat a terra mentre llegeixo al diari la noticia de la malversació que Fèlix Millet ha fet amb els diners del Palau de la Música i torno a volar en el mon de la imaginació i la fantasia, ara en mig dels cantaires que alcen les seves veus interpretant el Cant de la Senyera.

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

Un instant després, el pensament i la imaginació són tan lliures i ràpids, contemplo Rodin en el seu taller treballant en l'escultura dels Burgesos de Calais. Quina connotació més negativa té aquesta paraula "burgesos" relacionant-la amb la noticia del diari.

Dos estius enrere, mentre era visitant Londres, vaig anar una tarda al parc de Victoria Tower Gardens, prop del Parlament per veure l'escultura. En ella hi puc veure sis persones descalces i vestides amb camises esquinçades i cordes al voltant del coll.

En realitat, aquestes sis persones representen sis persones notables de la ciutat de Calais que el juliol de 1347 es van presentar per la seva lliure voluntat davant del Rei angles, Eduard III, que tenia en setge la ciutat, per a donar la seva vida a canvi de salvar la vida de tots els ciutadans. El rei angles, després de mirar-los una estona va ordenar que els pengessin. Afortunadament, la intercessió de la reina va fer que els perdonés.

Vaig pensar si avui seria possible trobar sis persones notables, burgesos, que es presentessin lliurament per a donar la seva vida a canvi de salvar, per exemple tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i em vaig quedar dubtant.

Sovint és parla malament de l'edat mitjana però em pregunto si després de vuit segles, la societat actual és més justa i solidària que no pas la que descriu Rodin amb bronze en l'escultura dels Burgesos de Calais.

I mentre anava pensant en tot això, el cap de setmana continua passant lentament tot acompanyant la meva solitud, el temps esdevé lent i dolorós quan et sents sol i ningú pensa en tu, i recordant aquell dia que, estirats a la sorra de la platja, escoltàvem i cantàvem les cançons del Leonard Cohen i jo contemplava el mar en els teus ulls tot acariciant el teu preciós cabell.