un cangur amb pistola

Un relat de: Capdelin

- jo vaig néixer nua?
- nua del tot.

- i... portava sabates?
- vas néixer descalça.

- descalça del tot?
- els teus peus eren sabates.

- quin horror! ( un plor raja )
- cony de nena! ( en veu baixa )

- què puc fer amb un vers?
- obrir un camí en un bosc espès.

- què puc fer amb els botons?
- una corona de petons.

- és gran el món?
- és gran com la por.

- és llarg el temps?
- és llarg com l'oblit.

- és profund el mar?
- pregunta-li a un ofegat.

- conta'm un conte de terror...

Ell somriu astut,
acaricia els seus cabells
i amb una pistola a la mà
li mana que dormi.

- és de plàstic la pistola?

- PUM!

La nena tanca tots els ulls
sota el llençol blanc.

Al sostre
hi ha falsos esquitxos
de sang...

La nena aparenta dormida,
el cangur aparenta despert.

Les pistoles tenen més poder
que les paraules...?


Comentaris

  • Tenies raó...[Ofensiu]
    annah | 02-07-2005 | Valoració: 10

    quan em vas dir que ara tenies un estil diferent al escriure...

    Un relat interessant, únic... les comparcaions, les metàfores... està plagat de sentits...
    però acaba d'una manera molt trista... pobra nena!!!
    Apa... un petonàs....


    Anna

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )