Un bell despertar

Surt el sol,
es fa de dia,
i els rajos del sol,
il·luminen...
tot el teu ésser...
ara nu...

Li dóna una tonalitat
ataronjada...
que fa que et vegi
més bella que mai.

Sí,
t'observo com ara...
dorms plàcidament
i tot i així,
sembla que hem somriguis...
tímidament...
com sempre...

De sobte,
obres els teus preciosos ulls...
de color de mel...

Ets preciosa,
tan interior,
com exteriorment...
fas supirar d'amor...
fins i tot als àngels...

Hem mires...
somrius...
t'estires mentres fas un badall,
silenciós...
com un mar sense onades...

Acaricio el teu bell rostre,
et beso,
ens besem...
ens abracem...

Mentres ens abracem...
un intrús quasi invisible,
entra en l'habitació...

el sol ja ha sortit...