Un altre parany boca-orella?

Vitòria, 20 de juliol de 1938

Estimats pares,
només quatre ratlles per dir-vos que estic bé, no us amoïneu per mi. Poc a poc em vaig acostumant als combats aeris i fins i tot ja m’és familiar el brogit de l’avió que es passeja sovint pel nostre cel. Entre els mestres hi ha bona harmonia i fins ara del menjar no ens en podem queixar, però el boca-orella és una arma molt potent en aquesta guerra : amaguen la informació i fan córrer enraonies de tota mena.
Avui es respirava una fressa diferent, hi havia notícies esperançades del front; enmig d’aquesta eufòria, he experimentat el sentiment més amarg de tota la guerra: un militar franquista, a la pregunta d’un periodista “El problema de Catalunya?”, ha pronunciar un anatema: Resolució facilíssima. Es mata a tots els catalans! És una qüestió de temps!
Maleïda guerra!
Jo, abans, no tenia por de res, ni sentia ràbia per ningú; ara, estic espantada i muda. En fi, que Déu hi faci més que nosaltres!
Una forta abraçada i cuideu-vos!
Mercè