Un altre mort

UN ALTRE MORT

Com sempre cauen les cinc i rodolen per terra. Avui l' Isabel ha vingut, portava un paper , on han escrit les monges, els verins de torn que volen repartir. L' Isabel, amb els ulls del desig, a volgut tocar-me, buscar-me l' indret del sexe. S'anà donant-me un petó.. les seves paraules han sortit com un remor...
-Vull que tan sols siguis meu ...
Al besllum de la cristallera de l'estança, i amb la llum feble de la tarda, entra per l'esguard, la visió d'uns amants violents que ningú els dirà res, la gespa esmorteirà la violència del seu amor. Lentament aniré recollint, trauré tots els objectes i mecànicament els guardaré als mateixos calaixos que fa quatre anys. Ara , el marbre net, del mostrador, del meu altar simbòlic, llueix totes les taques d'una setmana sense neteja. Em trauré la bata, catalogadora i virginal, per guardar-la doblegada dintre del petit armari, únic moble de fusta de tota la cambra. Assentat esperaré el temps puntual, mentre miraré pels racons de fosca de tota l'habitació blanca, el meu esguard tornarà a ensopegar amb els vidres nets i clars que em separen amb el jardí de fora i allí l'amant de la gespa es pujarà els pantalons, mentre una riallada sorgirà de la seva cara, em noto brut i humit, em llevaré mirant el seient..els vidres de terra em diuen que un flascó ple de quelcom líquid s'ha descarregat damunt del seient i aquest riu químic ha inundant els meus pantalons.." La vida et taca constantment.. i més si l'ajuden ." amb les claus a la ma tancaré la porta del despatx, obriré el lavabo, reducte particular a les nostres expenses, posada a la nostra disposició per la gràcia de deu i l'empresa, l'aixeta deixarà pas a l'aigua que m'ajudarà a treure la taca líquida de la peça que s'anirà omplint d' aigua una vegada i d'altre, capficat. Un cop d'aire, porta una femella... Isabel, que tanca la porta darrera seu. Començarà a tocar-me i em traurà els pantalons de les meves mans mullades , d'en peu els dos, cara a cara, ella es llevarà les faldilles...No t'agrado? Guiarà les meves mans més baix del seu maluc i despertarem la follia del desig.
-T'estat esperant....t'espia't.
El goig farà tremolar els cossos, esclatarà per nosaltres un flum ample i desbordant... el seu pit, la meva espatlla, el tot, el seu entrecuix salat omplirà els meus llavis, el plaer ens omplirà per una eternitat momentània, a la fi ella, Isabel , sortirà corrents passadís avall, i em cridarà que em vol per a ella ....PER SEMPRE ¡.
Els pantalons més nets i eixuts tornaran a ajustar-se a la pell. Hauré tancat la porta de la farmàcia d'aquesta institució i corredor avall arribaré a la porta principal de l' edifici de cara grisa. Els amants violents , tornen feliços, uns calçotets penjant de la ma dreta d'ella, caminant s'aniran difuminant amb la distancia. A punt de sortir-ne de l'empresa Isabel torna a aparèixer, surt d'un despatx del corredor i camina cap on hi soc jo,damunt seu un somriure esglaiant i posseïdor, dona fred, sento fred, un fred que brolla de tot el meu cos i em perd a la vegada. Escolto com les seves passes s'allunyen i a Isabel contenta..penso que seré sempre per a ella, no farà falta que m'ho torni a dir més...espero també ,que les infermeres d'aquest centre psiquiàtric, no xisclin massa quan em vegin estès i banyat per suors i ple de sang...i sobretot quan vegin que algú s'ha emportat el meu sexe...