Cercador
Un altre món és possible
Un relat de: Marc FreixasRecita'm una poesia sota la llum de les estrelles,
o parla'm de la nit sota la llum del Sol;
llegeix-me les paraules a través del teu cor,
o porta totes les lletres del món per dintre meu.
No t'amaguis a l'ombra d'una fosca sense vida,
ni t'allunyis de l'amor que et fa ser lliure;
apropa't a l'arbre que t'estima,
i dóna'm les teves mans, per acariciar somnis i promeses de llibertat.
Colors de tots els estels, de la llum de les estrelles,
focs de tots els colors, de la llum del Sol;
paraules llegides amb el cor a la mà,
i lletres portades del teu món al meu, per tot el nostre món possible, perquè un altre món també és possible.
Nego l'ombra amagada a la fosca sense vida,
i l'amor que s'allunya prenent-me llibertat;
necessito l'arbre a prop que m'estimi,
i les teves mans per acariciar somnis i promeses, les que vulgui!!
Colors de tots els estels,
focs de tots els colors,
i paraules i lletres de tots els meus poemes;
perquè un altre món també és possible.
Comentaris
-
El món de l'amor[Ofensiu]Dea | 08-09-2004 | Valoració: 10
Sí que n'és de possible viure a un altre món, un món d'amor, ple de paraules. Però de vegades també es necessiten gestos, no creus? És molt bo, tanmateix.
-
Jo també ho somio[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 13-08-2004 | Valoració: 10
M'ha encantat. Tant de bo que amb les paraules poguéssim fer un altre món! Un altre món possible i somiat.
Enhorabona. És un dels teus millors poemes. Me'l tornaré a llegir perquè convida a la relectura. És un poema realment profund.
Felicitats, Marc!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872820 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.