Un altre món és possible

Un relat de: Marc Freixas

Recita'm una poesia sota la llum de les estrelles,
o parla'm de la nit sota la llum del Sol;
llegeix-me les paraules a través del teu cor,
o porta totes les lletres del món per dintre meu.

No t'amaguis a l'ombra d'una fosca sense vida,
ni t'allunyis de l'amor que et fa ser lliure;
apropa't a l'arbre que t'estima,
i dóna'm les teves mans, per acariciar somnis i promeses de llibertat.

Colors de tots els estels, de la llum de les estrelles,
focs de tots els colors, de la llum del Sol;
paraules llegides amb el cor a la mà,
i lletres portades del teu món al meu, per tot el nostre món possible, perquè un altre món també és possible.

Nego l'ombra amagada a la fosca sense vida,
i l'amor que s'allunya prenent-me llibertat;
necessito l'arbre a prop que m'estimi,
i les teves mans per acariciar somnis i promeses, les que vulgui!!

Colors de tots els estels,
focs de tots els colors,
i paraules i lletres de tots els meus poemes;
perquè un altre món també és possible.

Comentaris

  • El món de l'amor[Ofensiu]
    Dea | 08-09-2004 | Valoració: 10

    Sí que n'és de possible viure a un altre món, un món d'amor, ple de paraules. Però de vegades també es necessiten gestos, no creus? És molt bo, tanmateix.

  • Jo també ho somio[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-08-2004 | Valoració: 10

    M'ha encantat. Tant de bo que amb les paraules poguéssim fer un altre món! Un altre món possible i somiat.
    Enhorabona. És un dels teus millors poemes. Me'l tornaré a llegir perquè convida a la relectura. És un poema realment profund.
    Felicitats, Marc!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.