Ulls de sorra

Un relat de: Trossets del que penso
En pell resseca
el sol em crema,
on l'aigua no arriba
ni ha acariciar-me l'ànima.
Allí en la llunyania
sols terra,
terra seca.
Si alço els ulls
no hi veig altra cosa que sorra,
una sorra que no vull meva.
El temps canvia.
I on al principi
el res era protagonista,
trobaràs un poble
en eterna lluita.
Aquí la gent també crida,
riu i plora
i els nens juguen
amb ulls de sorra,
cada dia.
Esperant que torni
el moment de la partida
esperaré asseguda...
Mentre,
en pell resseca el sol em crema
on l'aigua no arriba.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer