Cercador
Ulls de Lluna
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Reinventarem la nit,
en la fràgil curiositat d'uns ulls que miren a la Lluna;
i la mirada em torna sense esforç,
recaient dels ulls que ja l'han mirada.
Tot el poder del desig ha resultat satisfactori.
No hi ha hagut marxa enrera,
i la situació ha esdevingut màgica per uns breus moments;
la meva sensibilitat s'ha vist tocada pel gran desig,
que m'ha fet entendre aquella mirada dels ulls a la Lluna,
mentre els meus, bocabadats,
retornaven sense esforç.
La claror ara fa acte de presència,
tot dibuixant el somriure d'uns llavis al cel de la nostra nit;
és la nit d'una fràgil curiositat,
dels ulls que miren a la Lluna.
I són ulls de Lluna.
Comentaris
-
Ulls de lluna[Ofensiu]Dea | 08-09-2004 | Valoració: 10
La Lluna es tan misteriosa i romàntica a la vegada... Relacionada amb la part femenina, són d'ella aquests ulls que tan la miren, que de tant mirar-la s'han convertit en seus? Sencillament preciós...
Un petonas!! -
M'he de posar al dia...[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 07-09-2004 | Valoració: 10
Acabo de llegir Ets tu: el meu estel i ara me n'he saltat uns quants per curiositat. De fet, amb una trista setmana que feia que no obria la pàgina web, veig que segueixes en línia quantitativa ascendent sense que minvi ni per casualitat la qualitat.
El mateix que diu la Queca et dic jo.
Molt bonic i, sobretot sobretot, molt i molt romàntic. Me l'apunto per si mai estic en un compromís i baix d'inspiració (cosa que, com deus prou saber, succeix tan ràpida i misteriosament com desapareix). Salutacions novament i una abraçada ben grossa! -
Quanta màgia...[Ofensiu]Queca | 05-09-2004 | Valoració: 10
... i quanta bellesa! T'ho he dit més d'un cop, però... santornem-hi! M'encanten les teves poesies, arriben tant bé...
Una forta abraçada i un petò ben sonor!!
Moltes gràcies pels teus comentaris!!
Valoració mitja: 10
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872296 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.