Tu

Tu ets l'ombra
que apaga somriures,
la guspira de la por,
de gests glaçats, torturats,
la flama de bogeries serenes.

Tu regnes en nosaltres,
vius en tots els comentaris
i mirades que despullen
el cos, la ment.

Tu camines, tu decideixes,
nosaltres encara ens tanquem
entre parets, entre temors.
Tu ets el jou que ens subordina
però que no conta amb la nostra tempesta…

Patim de tu.
Domines.
Ho saps.
Somrius amb el poder a la mà,
mentre t'encares a la nostra ràbia,
que amb por, augmenta.

Maleïda mirada, maleït tu,
que em penetres
que posseeixes la meva por.
Maleïda institució,
Presó de dones.
Maleïda tradició.

Tremolor que és teva
dins del meu ventre.
Llàgrimes seques
on la raó de l'odi
és l'única raó.

Tens mil rostres, tens
milions de noms, adeptes
d'aquesta fal·locràcia,
que no sap de drets, que no sap
de dignitat.

Però tu tens rostre,
et recordo, sé el teu nom, on vius.
Et recordo. Recordo el fàstic.
Però encara avui
tinc por de nombrar-te.