Buit

Un relat de: malenka

Xoca contra la teva imatge
la meva mirada cansada,
el buit que omple aquesta habitació,
les paraules que no m'atreveixo a dir.

Una punxada al pit m'ofega
de dolor; mal que s'escampa en l'espera
d'una resposta, d'una mirada,
d'una carícia… tant se val.

Cansada, buida d'esperances
renuncio a creure, a somiar.
Tu o jo o amor o odi. Tota lluita
perd el sentit que havíem forjat.

Tot anhel es redueix a trobar refugi
d'aquesta foscor, de la claror, dels somnis
i de la realitat, del dolor i el seu desig…
Tot anhel es difon en tu i contra tu.

Lents acords guien aquests instants;
tot és etern, tot sembla estàtic.
El silenci pesa com una llosa, m'atrapa
en una espiral de sentiments que m'atordeixen.

Corrosives llàgrimes llisquen per una cara
que no sé ben bé si és teva o meva,
però que hem compartit
en un passat que lentament es trenca.

Comentaris

  • auqest buit..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 17-04-2005 | Valoració: 10

    que es sent quan perds algú que tantes coses has compartit am ell..
    és preciós, que bonic, quin sentiment...
    ho descrius fantàsticament!^^

l´Autor

Foto de perfil de malenka

malenka

7 Relats

14 Comentaris

8571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
miriamalenka@hotmail.com