tu

Em demanes perdò, pero crec que encara no has entes perquè, crec que encara no t'has adonat del que ha pasat. Em demanes perdó sense saber res dels meus sentiments, sense intentar compendre que em va fer sentir malament, ni tan sols com de malament em vaig sentir.

El que segur saps és que una espasa clavada al cor mata a les més pures ànimes, que vampirs no som per salvarnos si no és de plata ni fenix per reneixer de les cendres. Doncs el meu món vas convertir en flames i més enllà del que veig tan sols és cendra, mil punyalades van caure sobre la meva esquena i el meu cos vas omplir de ferides, invisibles pel món que ens envolta, però doloroses per la meva ànima que, quasi morta, intenta resistir per donar-me coratge i salvar el meu cor, trencat en mil bosins, que ara viu tancat en pany i clau, temoros que algú el pugui tocar i trencar insalvablement, no pot pensar en ningú, a vegades ni tan sols en els amics, a vegades sent odi, i gelosia, sentiments que ningú li havia ensenyat i tu els hi has marcat.

Mira al teu voltant i diga'm quina recompença n'has tret de tota aquesta història, diga'm que va valdre la pena tot i les ferides, diga'm que destroçar-me va ser un petit preu a pagar per aconseguir la teva felicitat, que cada moment de falcetat era reconfortant i que la suma de tots van ser joia, tot i que cada un d'ells anés afegint una agulla enverenada a la teva peculiar trampa, diga'm-ho, que em faras cor de pedra, diga-m'ho per deixar volar la meva anima, diga-m'ho per perdre tots els meus sentiments i deix que sigui una màquina sense cap interès per estimar.

Te n'adones del què acabes de fer ? M'has convertit en un vos sense vida, en n cos sense remordiments, en un cos sense paraules amargues ni paraules dolces, sense pensaments ni sentiments, en un cos d'anima abosrta i cor de pedra incapaç de sentir res de la vida, ni fred ni calor ni pudors ni perfums, ni odi ni amor, ni tan sols el contacte d'una abraçada o d'un petó.

Mira'm i diga'm que és així com em recordaves o és així com volies que fos.

Molts diuen, que se n'ha fet d'aquella noia de somriure tendre, càlides abraçades i dolces paraules ? Ja tan sols en queda una mirada llagrimosa i unes paraules trencades...

Si així em volies veure, no hi ha perdo en les teves paraules, si et vas equivocar tan sols puc dir-te... disculpes acceptades...