tu i jo. Ningú més

Aquest, potser, és el típic relat d'amor, que per una raó o una altra sembla com tots. Però per a mi, no és com tots, suposo perquè és el meu amor. I al viure'l en primera persona, em sembla especial i màgic, però és que realment és així, especial i ple de fantasia. La persona a la que estimo, és la millor persona que conec en aquest planeta. Contínuament m'ajuda i pensa en mi molts cops, abans que pensar en ell mateix. Tothom, pot dir això de la seva parella i això suposo que no el fa més especial. Encara que per a mi, si. És ell. L'home amb qui vull compartir tota la meva vida.

La nostra, és una relació difícil, com la que surt a les telenovel·les, una història complicada pel que fa al nostre entorn, que potser d'aquí uns anys no es veurà estranya, jo crec que es veurà preciosa i apassionada. Jo ara, ja la veig així.

La nostra, sembla la història de Romeu i Julieta, amagant-nos de la gent, ser invisibles, per a no ser vistos. Però, estar tan i tan bé junts. Em dones la vida, quan m'abraces, quan respirem junts, quan fem l'amor. No vull tenir por, no vull tenir por del què diran, ni de com es veu això des de fora.

En una parella, el que realment és important són les dues persones que en formen part, oi? Doncs ja està. Ningú més ha d'entrar dins la nostra història. Només tu i jo.

Vull passar la vida amb tu, casar-nos, tenir fills i compartir fins l'últim dels nostres dies. Tu també vols. L'únic que hem de fer es tenir cura de la nostra relació i respectar-nos mutúament.

T'estimo, amor.
Espero que t'agradi.