Tu ets la meva vida i la meva obsessió (part II)

Avui ens hem tornat a veure,
tampoc ens hem dit res,
no m'esperava menys...
la cobardia m'envaeix...
no tinc valor per dir-te res...

Segurament ja ni et recordes de mi,
jo en canvi no t'he pogut oblidar,
tampoc és que ho intentés,
tot i que...
hi ha dies com avui,
que no hem faria res oblidar-te.

Ploro,
les llàgrimes...
hem priven de poder respirar amb normalitat.
Cada cop hem costa més poder respirar.
Haviat em moriré,
per falta d'aire,
i amb els pulmons inundats de llàgrimes amargues.

El meu fràgil cor,
ara xiscla com mai...
per poder ser estimat...
per una noia que ho val tot...
TU,
única i exclusivament TU...

Ets tot el que jo més desitjo,
tot allò que jo més anhelo,
tot allò que jo més somio,
tot...
ets TU.

No puc respirar.
Hem moro.
Cada segon que passa,
és fa etern.

Sense TU...
ja no val la pena viure...

T'ESTIMO