Cercador
tu decideixes, jo imagino...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Decideixes
que em deixes...
Jo imagino
que després tornes,
com si del supermercat
vinguessis.
Decideixes
que et perds en la profunditat
d'altra mirada...
Jo imagino
que més tard
entres d'amagat
pels meus ulls si has perdut
les claus de tornada.
Decideixes
cridar silencis...
Jo imagino
dues cadires i una taula
i unes mans preses en un racó
que parlen.
Per retrobar-te
pujaré esglaons descalç fins arribar
a la lluna...
Si no em vols
marxaré en escales mecàniques
per no cansar-me.
No és bo tenir un estel fugisser
subjecte, ho sé.
Però...
suposem que decidim poc,
suposem que imaginem tot.
Seria... perfecte?
Comentaris
-
entre la realitat i el somni...[Ofensiu]ROSASP | 16-05-2005 | Valoració: 10
Decidint, imaginant...
Dos móns diferents, dos punts de vista.
La imaginació és un do preciós, però ens pot fer creure en coses no possibles i idealitzar a l'altre, dibuixant una realitat que no existeix.
En tot cas, el fet de respectar les decisions en tot moment, és imprescindible per poder donar i tenir llibertat.
Un poema molt bonic, un tema difícil de tractar portat des d'un punt de vista molt especial...
Una abraçada i fins aviat!
-
un poema[Ofensiu]silvia_peratallada | 16-05-2005
preciós....i ben cert...imaginem massa quan els/les altres decideixen...
Però....la imaginació ens porta a mons fantàstics, buits de sentiments negatius, no??!! i deu ser una manera d'acceptar les decisions que prenen els demés!!
una abraçada
Sílvia -
Què trist...[Ofensiu]annah | 15-05-2005 | Valoració: 10
quan la persona estimada decideix marxar. Intentem recuperar-la, com dius en el teu poema, fins i tot pujaríem descalços els escales fins arribar a la lluna...
Molt bonic, però molt trist...
Un petó immens....
Anna
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )