LA CAIGUDA DE L’IMPERI DE CALIGULA/TRUMP

 L’emperador Calígula-Trump va ordenar desplegar les legions, no va ser però,  contra bàrbars ni pirates, sinó contra els seus propis ciutadans, que havien gosat demanar pa i hospitals. Les avingudes de Washington es van omplir de cascos brillants i de drons que anunciaven “pax americana” mentre feien tremolar les persianes dels gratacels.

El Senat, convertit ja en un teatre de marionetes, aplaudia cada discurs de l’emperador, que jurava defensar la llibertat de pregar, d’obeir i de comprar gorres vermelles. Els generals, inspirats per les memòries de Caligula , es dedicaven a retransmetre les batalles en directe a la xarxa imperial, amb filtres patriòtics i publicitat de pollastre fregit.

El poble cansat, atemorit,  però, astut com sempre, va inventar una nova forma de resistència: globus vermells inflats amb heli i sarcasme. Cada globus portava escrit un lema impossible de censurar—tan absurd que ni els algoritmes ho entenien -  Quan milers d’aquests símbols van alçar-se sobre la Casa Blanca Imperial, els soldats, desconcertats, van
començar a riure.

I en aquell instant, sense ordres, el règim va caure: derrotat per la comèdia.

Així va començar la Segona Fundació dels Estats Desunidíssims, on laprimera llei sagrada fou: “cap emperador amb Twitter”.

Els trumpistes d'arreu del món, els genocides jueus,  els sàtrapes ,..., practicaven allò que recomanava L'Ermessenda de Valrà,  Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar