Trossets del que penso

Un relat de: Trossets del que penso

No tinc res que em pertanyi,
el tic tac del meu cor,
un dia,
també em deixarà.
La vida,
és una cursa
difícil de guanyar.
Tothom tenim ganes de recuperar
el que hem perdut,
i sovint no sabem com fer-ho...
Tinc l'esperança
de que no és tan difícil,
com se'ns vol demostrar.
Una simple mirada ens pot orientar,
on és millor tornar a respirar.
Ningú naix ensenyat.
Per tant....
Preparo paper i llapis,
i un trosset del meu jo,
per que el que llegiu,
potser, qui sap,
si algun dia,
quedarà, per sempre,
dibuixat en el vostre cor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer