Tros d'animal social

M'agrada el que dius, però no com ho dius. Els versos són massa llargs, i la rima és una mica dura. Potser vol ser una prosa poètica, però llavors la rima fa lleig.

"Cossos noctàmbuls en follia
busquem companyia.
No sabem si d'una nit o de molts dies."
Aquesta estrofa bé.

"La vida social et converteix en un tros d'animal quan proves de ser un tio del tot integral. "
Aquesta estrofa necessita una pausa, i la rima no és la mateixa que en l'anterior. A més a més, és una mica dura.

"Sembla que t'estan vacil·lant cada cop que tu vols ser elegant, i si et passa pel cap presentar-te a casa seva, vigila, no et pensis que és teva. "
La primera frase rima (una mica facilona, jeje), igual que la segona. A més, la mètrica és diferent.

"Tot arriba, com el combinat que t'ha pujat al cap. I el pap et va sol, en aquest moment de consol. Una estona de tranquil·litat on t'has vist del tot desesperat. "
Són un conjunt de tres rodolins, que volen fer una estrofa. De nou la mètrica varia i la rima és massa contundent.

Crec que fent versos més curts, dient el mateix, i mirant de posar pauses on no n'hi ha, i prescindint del rodolí, et quedaria un poema collonut. Perquè el títol ho és, sens dubte.

Si t'agrada sintetitzar, com dius a la bio, no et serà difícil això que et suggereixo.

Ens llegim, company!

angie

PS: no sóc cap experta, només he donat la meva opinió de lectora i d'amant de la poesia.