Aprendre a desaprendre

Un relat de: Divagador

El nen inquiet a l'hamaca de la subjectivitat
o el repicar de mans d'un altre
rosegaran els aprenentatges,
deixant-los fràgils,
buits d'experiència

fins al moll de l'ós del què creiem evident.

La pluja i la pols dels estels,
esquinçaran la fal·lera que tenim
per les arrels
d'un arbre que es creu savi.

Tornarem a seure sobre la cadira.
Però aquest cop estarà podrida
pels cucs dels prejudicis
pel saber suposat,
egoista,
que no ens deixa aprendre de nou.

Caurem a terra,
encara que no ho vulguem reconèixer.

I quan ens aixequem,
tornarem a construir el moll de l'os,
les arrels de l'arbre,
la cadira on seure;

fins el pròxim aprenentatge.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Divagador

Divagador

28 Relats

27 Comentaris

19952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
La biografia s'escriu amb el temps. I jo no tinc prous cullons com per fer-la.

Simplement estimo la nostra llengua, i penso que cal lluitar per la cultura feta en català.

D'entre tota ella, m'encanta la capacitat per sintetitzar amb una paraula o amb un vers tot un sentiment, una sensació o un pensament. L'eina essencial és la poesia, i per això, mica en mica m'endinso en aquest món tant esteticament profund.

No tinc intencions de triomfar, sinó de navegar i amb el pas dels anys veure com les meves paruales són més precises, ben escrites i amb un sentit que perdura al llarg del temps.