Cercador
TROBALLES. OBLITS PROVIDENCIAS, SI US AGRADA MÉS
Un relat de: Antonio Mora VergésL’explicació del mot en singular és :
Cosa trobada per un atzar, o en el curs d'una investigació, d'unes excavacions, d’una excursió, d’una visita, ....
En la tasca del CONÈIXER CATALUNYA això de ‘ fer troballes’ és habitual. Està clar que sobretot per a nosaltres.
El nostre costum és explicar el que veiem, i ON HO VEIEM, i no pas com s’hi accedeix - que acostuma a ser el més senzill - ; en aquesta ocasió però em cal trencar el costum, i ensenyar-vos el que vaig poder retratar, però per la pròpia seguretat dels objectes, no puc dir-vos l’indret en que es troben.
Ho entendreu si us explico que ambdós son ‘ oblits providencials’ en les tasques de destrucció que tenien encomanades en un cas les forces nacionalcatòliques [ feixistes ] – l’Escut és el de la II Republica Espanyola - us posaré l’escut actual, que difereix únicament per les armes de la Corona Espanyola.
L’altre ‘ oblit providencial’ es imputable a les forces de l’esquerra progressista, que entre 1.936 i 1-939, completaven quasi la total destrucció del patrimoni col•lectiu; l’estat amb les desamortitzacions, i la manca de control amb les vendes a l’estranger, ja s’havia cobert de gloria durant tot el segle XIX, i les primeres dècades del segle XX.
No és inhabitual trobar escuts en pedra ; la seva destrucció comportava feina, i segons la seva ubicació un cert risc personal, altres materials com la fusta i/o el pergamí o paper, ho feien més senzill.
Sortosament com podeu veure, tant els progressistes d’esquerra, com els nacionalcatòlics [ feixistes ], tenien i tenen coses en comú; algunes son :
No els agrada gaire treballar. Així va el país.
Son destralers, però poc curosos fent la feina. Les ‘troballes’ en son la prova.
Son rancuniosos. Per això, no us puc donar més dades sobre la ubicació física de les ‘troballes’.
Son incombustibles. Els sistemes politics es van succeint, però ells no desapareixen mai. Potser amb el canvi climàtic – com els dinosaures - oi ?.
Imagino que ja sabíeu allò de que les forces contraries s’atrauen , oi ?
Cosa trobada per un atzar, o en el curs d'una investigació, d'unes excavacions, d’una excursió, d’una visita, ....
En la tasca del CONÈIXER CATALUNYA això de ‘ fer troballes’ és habitual. Està clar que sobretot per a nosaltres.
El nostre costum és explicar el que veiem, i ON HO VEIEM, i no pas com s’hi accedeix - que acostuma a ser el més senzill - ; en aquesta ocasió però em cal trencar el costum, i ensenyar-vos el que vaig poder retratar, però per la pròpia seguretat dels objectes, no puc dir-vos l’indret en que es troben.
Ho entendreu si us explico que ambdós son ‘ oblits providencials’ en les tasques de destrucció que tenien encomanades en un cas les forces nacionalcatòliques [ feixistes ] – l’Escut és el de la II Republica Espanyola - us posaré l’escut actual, que difereix únicament per les armes de la Corona Espanyola.
L’altre ‘ oblit providencial’ es imputable a les forces de l’esquerra progressista, que entre 1.936 i 1-939, completaven quasi la total destrucció del patrimoni col•lectiu; l’estat amb les desamortitzacions, i la manca de control amb les vendes a l’estranger, ja s’havia cobert de gloria durant tot el segle XIX, i les primeres dècades del segle XX.
No és inhabitual trobar escuts en pedra ; la seva destrucció comportava feina, i segons la seva ubicació un cert risc personal, altres materials com la fusta i/o el pergamí o paper, ho feien més senzill.
Sortosament com podeu veure, tant els progressistes d’esquerra, com els nacionalcatòlics [ feixistes ], tenien i tenen coses en comú; algunes son :
No els agrada gaire treballar. Així va el país.
Son destralers, però poc curosos fent la feina. Les ‘troballes’ en son la prova.
Son rancuniosos. Per això, no us puc donar més dades sobre la ubicació física de les ‘troballes’.
Son incombustibles. Els sistemes politics es van succeint, però ells no desapareixen mai. Potser amb el canvi climàtic – com els dinosaures - oi ?.
Imagino que ja sabíeu allò de que les forces contraries s’atrauen , oi ?
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5443921 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ