Cercador
trobada
Un relat de: gerardt- Compartir:
Dolça nostàlgia quan et veig a tu,
i comencem a parlar després de tant de temps
Tot ha canviat, molt o poc.
Res ha canviat, l'essència és la mateixa.
Recordes, vius el passat.
Rius, plores per dins;
tot el que t'envolta en aquests moments...
... absolutament tot,
és un univers aturat.
Després et despedeixes, i realment no saps
si et sents buit o l'esperança s'apodera de tu
Com sempre dius, bon amic meu:
Els millors temps encara han d'arribar.
Comentaris
-
Tiamat | 09-04-2005
crec q a vegades no s'haurien de retrobar les persones, perquè o bé les tenies idealitzades i et cauen als peus, o bé estaves intentant desidealitzar-les i l'únic que aconsegueixes és recordar totes les coses maques que havieu compartit, i el tornes a idealitzar..
en fi, m'ha agradat com ho escrius
Tiamat