Tro

Fa un Sol esplèndid, però hi ha tempesta,
tan gran tempesta que els pocs raigs de llum
esclaten en partícules d'ombra
enfosquint l'univers, el cel, els ulls.
Les llàgrimes murmuren esgotades
escapant de l'eclipsi.

Doncs la íntima lluna ja no m'il·lumina...
com el llunyà llamp en l'opaca pluja...
com el distant plaer dins l'indecís somni...
com l'intangible amor submergit en tristes estrelles...
avui t'he vist.