"trisstese"... de Chopin

Un relat de: Capdelin

Cauen...
Cauen les gotes, juntes i foses en eixam de tempesta.

Baixa...
Baixa la pluja, pupil-la humida de plor de tormenta.

Brilla...
Brilla el plugim, vidrim de mirall que l´herba vernissa.

Llisca...
Llisca i rellisca l´aigua que es mou com pell d´anaconda.

Et miro...
Et miro al ulls i et respiro
i veig com la pluja
et pren una llàgrima
quan dic que t´estimo.

Em mires...
Em mires i plores
llàgrimes de gotes
de mots de silenci de l´ànima
que es fon.

Obro els ulls...
Estic sol.
Sento de lluny al piano
"trisstese" de Chopin.

Ja no plou.

Enyoro...
Enyoro la pluja que m´ha pres
el teu nom.


Comentaris

  • És impressionant!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 26-04-2005

    Avui porto un dia esplèndid, llegint poemes infinits plens de bellesa en les seves paraules, en cada poeta/poetessa...

    i ara arribo aquí, on em trobo com a casa,
    i la primitiva essència poètica de tot el què se'n desprèn em fa sentir el plaer de llegir-te aquest poemàs... que també és impressionant.

    No sé si tu ho saps mestre Capdelín, però he començat a deixar de valorar... perquè és tan excel·lent tot el que porto llegit avui en el terreny poètic,
    que ara ja si que penso que tot va molt més enllà del simple 10.

    Ja fa temps que és en aquí on hi trobo la millor de les inspiracions alhora de fer nous poemes,
    i fa temps ara ja que llegeixo els teus PRIMITIUS POEMES, i m'agraden per la puresa, per l'execució,...

    Les teves composicions, com les de Josep Bonnín, les de Vicenç Ambrós, de mar i Carme Cabús... i Marcel Vidal, són el futur camí de la poètica catalana.

    RC per sempre!!!

    CAPDELÍN PER SEMPRE MÉS!!!!!

    I ara voldria saber una cosa :

    quin és el teu nom real?

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305823 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )