Tresor

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Un paper en blanc,
Idees,
Anècdotes i coses per explicar
Són els meus tresors.

Un somriure que no existeix,
Però que puc descriure amb detall,
Mentides que no fan mal a ningú,
Són els meus tresors.

Una ploma.
Un bolígraf.
Un teclat.
Són els meus tresors.

Un mon que gira a l'inrevés,
Una nau espacial,
Un vampir que juga al Tetris,
Són els meus tresors.

Una història d'amor,
Una història de terror,
Una història d'humor,
Són els meus tresors.

Qui diu que no soc ric?
Qui diu que només l'or
Té valor?
Jo tinc al meu poder un gran tresor.

Poder crear i destruir móns,
Poder tornar-los a crear,
Un paper en blanc
I imaginació:

Són els meus tresors.

Comentaris

  • Mon Pons/"Llàgrimes blaves"[Ofensiu]
    Mon Pons | 11-09-2004

    Memòria d'abans i de sempre
    insòlita.

    Fils de fum que s'escriuen
    amb paraules
    inventades.

    Fragments
    del temps a favor
    que abracen el sol
    i la fúria.

    Llàgrimes blaves
    dels peixos
    fora l'aigua.

  • Els escriptors[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 10-09-2004 | Valoració: 10

    tenen-tenim l'immens poder de fer i desfer els nostres propis móns. L'objectiu mai assolit per polítics, estadistes, dictadors i gent de totes menes, que cauen els peus de la més absoluta frustració.
    Tota la seva creació (o gairebé tota) és relativa, canviable, moldejable, substituible... És, efectivament, el teu tresor. El tresor dels escriptors.