Trencatot

AIXÒ ÉRASE QUE SE ERAAAA...

Enmig d´un poble molt petit que només tenia deu cases, un Carrefun, dos quarters de picoletos que estaven sempre a la grenya entre ells per falta de xoriços i delinquents, una clínica especialitzada de tractaments contra la cel·lulitis i un jutjat que per falta de feina no feia altra cosa que casar i descasar entre ells els cinquanta veïns hi havia en una casa un focus de resistència.
Eren dos germans que deien que no volien casar-se amb
ningú de fora del poble i amb aquesta excusa en realitat feien vida de parella sense que ningú se n´adonés.

Un dia com que no podien adoptar una criatura humana de tantes
com els veïns tiraven als contenidors per no gastar
preservatius, per por que no xerrés i els espatllés el secret, van decidir fer papers per tindre a casa una angelical cria de plumífer de l´espècie Canarius canariensis de Canarias. Les seves plomes lluïen com el sol ponent, els seus gestos i revolts a dins la gàbia que li havien comprat els seus amos, vull dir pares adoptius al Carrefun tenien la gràcia dels Querubins que li fan companyia a la Nostra Senyora de la Guadanya la Santa Patrona del poble i guardiana de l´autèntica veritable la única i genuïna Democràcia Universal.
I la seua veu? Ai, la seua veu!!!!! Era com seria la del Bismal si li haveren tallat els...dallons només nàixer, potser tampoc es notaria tant. Oi?
Va ser aquest dia de l´adopció un dia meravellós, hi hagué alerta tres en la central nuclear del poble vei. Un dels mandos de la Benemérita del quarter vell es va casar en terceres núpcies amb un jove recluta del quarter nou que encara era verge e innocent,Aii! Qué bonic!!! I a la clínica vet... vull dir d´estètica d´operacions van tindre
rècord d´operacións de famoses.

Trencafanals i la seva germana i companya sentimental
Trencacollons alias Trencaous van optar per una cel.lebració íntima, amb presència només: de les revistes del cor més famoses del país, els seus familiars polítics del poble, es a dir, els cinquanta veïns, tots els treballadors de lla clínica i algun altre espavilat que es colar a la cerimònia sense que ningú el convidés i va arramblar amb tots els canapés i la sidra del banquet.

Només es van oblidar de convidar l´alcalde de la localitat i el mando del quarter amb el seu nòvio que van haver de muntar els tres a soletes una partida de dominó al pati de la caserna amb abundància d´olives farcides de pernil dolç i Cocaconya sense gas per cel.lebrar el seu esposori.

El canari encantat de la vida amb tanta visita i tanta reverència i cerimònia va posar-se a pegar
unes piules que estremiren els convidats fins deixar molts d´ells sords com rajoles i fer-los demanar a l´Estat una paga per minusvalia sensorial del 75%.

"Ooooooh!!! Quin canari més entonat" va dir un dels convidats, "Li podem dir Trencanotes" i així es va quedar el canari amb aquest nom tan bonic.

Passaren els dies amb tota normalitat al poble i la vida dels veïns amb el seu seguit de casoris i divorcis transcorria marejant el jutge amb plena de prosperitat i alegria.

Peró un dia, un gat prou esquifit que s´havia criat de les restes de les liposuccions de la Clínica va veure el canari i coi! tothom te dret a mirar per la seva panxa.
Va reballar la gàbia sense que ningú se n´adonés, i com que allà ningú s'assabentava de res per culpa de la sordera va poder fer tot l´estropici que va voler i sense miraments ni contemplacions es va menjar el pobre Trencanotes.

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Quins dies més tristos que va viure
el poble a partir d´aleshores mentre el gat reposava tranquil·lament amb cara d´angelet sota un banc de la plaça.
Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Els pobres germans qué a soletes es van
quedar!!!!

Aquell dia Trencacollons va escomençar una vaga de fam que li durà un telediari i Trencafanals amb els ulls encesos com els d'un dimoni s´en anà al Carrefur a
carregar-se totes les estanteries de la secció d´electrodomèstics fins que va vindre la caixera i li va dir que no volia treballar més en aquella merda de feina i que si ell no tenia novia no li faria res casar-se amb ell i així ella s´ho deixaria i es dedicaria a deixar-se mantenir que era el que en veritat li agradava fer en aquesta vida.
Llavors ell va deixar caure l´ultim microones de l´estanteria i va dir "vine reina que si". I se la va endur a casa (amb una esa, eh!) i la van ficar a la gàbia del desaparegut Trencanotes i ella, de nom: "Letinorfia" no era ben bé això lo que s´havia imaginat peró ja li estava bé, li posaven aigua i menjar i telenoveles i la gàbia hi
havia fins i tot: Interneeeeeet!!! i di donaren també un mòbil per xerrar i per xatejar amb l´escurçó que havien adoptat el mando del Quartell vell i el seu xicot a més a més la feren hereva (s ´en diu així no?) de tots els "bens" i els "mals" de la parella. I foren
feliços i menjaren productes de la marca blanca del Carrefuri colorin coloradooooo.......Hale! Ja està!