L´enterrament de la neurona

Aixó érase que se era un jove estudiant de matemàtiques, quin conyazo, no? Que vivia una situació molt correnta entre els joves estudiants del que sigui, i és que un grup molt reduit de neurones, en aquest cas les que fan numerets i operacions matemàtiques, s´havia fet amb el "poder" en el seu cervell i liquidaven qualsevol tendéncia que poguessin considerar com a perillossa. Aquestes neurones, per posar-les un nom els hi direm, "cabrons neuronals", bo millor: "Cabrons Neuronals" perquè ho eren de veritat i amb majúscoles, alló que més por els hi feia era la proliferació de "radicals lliures" que provoquen l´oxidament i la destrucció de les cèl.lules, de manera sel.lectiva segons dicta Natura per afavorir la renovació del contingut craneals perquè cada dia és nou i els humans no es poden quedar al món sempre amb les mateixes neurones apoltronades. Per aixó els Cabrons Neuronals els combatien de totes les maneres posibles, per mantenir els sevs seients. Com els radicals lliures es produeixen de moltes maneres aquest estudiant tenia prohibit per les seves pròpies neurones l´accés a molts plaers de la vida; No podia beure, ni fumar, ni es podia permetre certs pensaments com ara les fantasies sexuals que també els hi donen molta força als radicals lliures, ni tan sols podia fotre amb la veina ni anar a la platja a prendre el solet. Però hi ha un raconet que els Cabrons Neuronals no podien controlar sempre, l´estat d´ànim, que és pels humans com el clima per les ciutats, i aquest estat d´ànim de vegades provoca tempestes i aridesses que són del tot imposibles de suportar sense una activitat una mica abundant de radicals lliures que en el fons són el que li donen alegria al cos i li posen emoció a la vida, en definitiva que no estan per estar sino que tenen la seva misió, i atiborrrar-se de sustàncies antioxidants com la vitamina E sense més de vegades és fins i tot contraproduent, perquè després arriba el dia que t´enxampen la buidor i la malenconia i et calen molts radicals lliures però ni els tens ni el teu cervell s´enrecorda ja de com tractar amb ells.

Aixó és el que li va passar a aquest noi un dia, que s´en adonà que la seva vida era una merda i va decidir anar-se´n a practicar el suiciding des d´un pont sobre el riu de la ciutat.
Abans però va pensar que es permetria algun petit plaer de condemnat per tal de no despedir-se del món d´aquesta manera tan gris, llavors li va agafar al seu company de pis unes fulletes de cannabis i es va engegar un porro, el primer de tots de la seva vida, que produeix molts radicals lliures i que agafa unes quantes neurones oxidades i les envia a l´altre món.

Mentre s´engegava el porro amb cara de mico encuriossit en el seu cervell es van produir una sèrie de revoltes com les dels Comuneros a Castilla o els Agermanats a la Corona d´Aragó o com la Revolució Franxutessa amb la Madame Guillotine inclossa. Els radicals llliures, enfortits pels vapors aromàtics de la maria van resistir tots els atacs dels antioxidants i van aconseguir dur a terme la destrucció de moltes neurones que és la seva missió en el cervell. Peró com que no són estúpids ni maten per matar van atacar sobre tot els Cabrons Neuronals que els havien estat reprimint i no el hi deixaven ni anar a pixar sense demanar permís i pagar impostos. També hi va haver víctimes civils, no ho van poder evitar es veu, peró poquetes i també prou tontes què cony feien al mig dels carrers cerebrals en plena revolució, ai, ai. I quan va fumar la segona calada, no el porro sencer ni tan sols mig porro, no, no, la segona calada només, va caure a terra amb taquicàrdia i suor fred però amb un somriure d´orella a orella i no va poder alçarse, perquè els aldarulls el marejaven. A dintre del seu cap la majoria de les neurones, vull dir les borregues, estaven molt afectades, viiiiinga a plorar i vinga a plorar, i es pasejaven en processons amb les caixes de morts dels "pobres fills de mala mare i pare desconegut" Cabronassos Neuronals, plorant totes plenes de pànic perquè elles creien que havia arribat la destrucció definitiva i el kaos i la fin del món i aixó aquestes neurones de classe mitjana, gremis de botiguers, funcionaris, comerciants i oficis diverssos no ho poden soportar perquè si el món s´acabés s´els hi reventaria el negoci, snif. Damunt els radicals lliures que estaven d´alló més radical i en la plenitut de les seves forces es dedicaven a reventar les processons fúnebres i descollonir-se dels vius més que dels morts per ploraners. La veritat es van passar una miqueta peró després de tants anys de repressió per algun costat havia de sortir tant odi i ressentiment, i quan aixó estallla...
Llavors va arribar el company de pis d´aquest estudiant i li va dir que d´a ón l´havia tret aquest somriure de beneit si se l´havia comprat de rebaixes o li havien donat a l´Ajuntament o què.
"No, no. Es furtat, l´he agafat de la teva planta de Maria, ho sento t´ho havia d´haver demanat però és que no hi eres, era una urgència" li va dir amb un filet de veu "Bueno, bueno, et perdonaré només si em fas els deures pendents de mates i em fas quedar com un rei a la classe d´estadística." "Si, si, com vullgues. Peró avui no, avui tinc les neurones de festa. Una festa molt popular que faran tots els anys d´aquí endavant." "Bueno, va, vols sindria?" I van asseure a segellar el seu pacte amb dos bons talls de síndria. "Escolta quina merda de porru t´has fotut no? Potser t´hauré d´ensenyar a liar-los com Déu mana" "Ui! no sé, millor de moment deixa-ho estar, tu fumes i jo miro"
El nostre estudiant mentre menjava va haver de cridar les neurones a l´ordre, un nou ordre, és clar, no el mateix que abans, per posar-les a treballar, perquè un sabor tan especial necessitava el treball de totes per ser identificat i experimentat en tota la seva increible varietat de matissos. Llavors els radicals lliures que ja s´en havien cansat de tant destruir cèl.lules van anar a fer-se unes birretes per cel.lebrar la seva victòria i la arribada d´un nou temps lliure de la opressió dels cabrons neuronals que tant mals els havien dut no només a ells si no al cos en general. I les neurones de la majoria com que estaven massa ocupades gaudint el sabor de la sindria i la seva olor i la frescoreta dels xurretons que li regalimaven a l´estudiant per coll i colces es van oblidar de repressàlies i tonteries que demanaven els xupòpteros paràssits ressentits familiars dels antics Cabrons neuronals vinga a plorar per els enxufes que havien perdut. I tots es van adonar que sense cabrons es viu molt millor, encara que de vegades els radicals vagin per ahí fent la seva. Perquè per aixó són radicals i són lliures i colorin coloradooooooooooooo...."
Moraleja: Si enxampes al teu company de pis gorrejan-te la Maria, primer, no haver-la deixat a soles. I segon, no cal que el denunciis tampoc peró trau-li algo, eh? Que no la regalen pas per ahí. O sí?