transgredirem...

Un relat de: Marc Freixas

transgredirem
el futur de tot nou poema
perquè el passat
ara ja no volem ni podem eliminar-lo

i un dia
serà per fer-lo ben bell,
com qui despulla
una papallona amb la mirada mentre vola,
i un altre
serà per fer-lo ben gamberro,
com qui despulla
la crueltat de l'home que sagna
per culpa d'una guerra que no ha creat


transgredirem
el futur de tot nou poema
perquè ja tenim el cansament acumulat...

com si es tractés
dels enllaços dobles
que uneixen tres o més àtoms de carboni consecutius
al llarg d'una cadena carbonada,
que per alguna cosa em deu haver servit
estudiar un primer grau de química,
i no cal que us digui
que tornarem a véncer ferament
a les bestioles que viuen en aquesta terra tan salvatge


transgredirem
el futur de tot nou poema
perquè el passat
ara ja no volem ni podem eliminar-lo
i tenim el cansament acumulat...

ho farem... tranquils, que de mica en mica
es va forjant el camí poètic de la nova fornada

Comentaris

  • Ata et pos el comentari aquí[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 21-09-2011 | Valoració: 10

    Marc, l'he trobat potent, amb molta força i amb unes imatges molt clares i belles . És el que he triat pel teu projecte de llibre.

    Gràcies per escriure

    Josep- Keops el beduí poeta de la Vall dels Tarongers

  • Com m'agradaria Marc...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-06-2010 | Valoració: 10

    ...tot i que no fora jo clar, doncs no tinc gaire saviesa per a escriure com vosaltres els nous poetes, com m'agradaria que ací al meu país o al Principat isquera una nova fornada de poetes que donaren nova saba a allò que som, i que espere que siguem sent.
    Des de València encara mantenim la llengua i la literatura de la nostra llengua, espere que molts anys.
    Ah! i no et preocupes si no has pogut comentar-me, jo comprenc que hi ha molts poemes i molts escrits i que no podem estar per a tothom, es obvi, de totes les maneres t'espere si pots i vols i si no no passa res, jo seguiré comentant-te, ja t'he posat als meus favorits.
    Vinga una abraçada forta des de la meua ciutat València.

    Vicent

    I transgredim una mica, que no tot és acomplir amb el poder establert. ;-)

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 07-06-2010

    t'agraeixo el teu comentari i pel que respecta al Toni ja li he respost... si llegeixes l'últim comentari al seu poema entendràs per on anava tot

    fins una altra

    joan

  • transmet força...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-06-2010 | Valoració: 10

    tot i el cansament transmets un missatge de força, lluita i esperança...ja saps que estic amb tu si en alguna cosa et puc ajudar...

    una abraçadota marc

    joan

  • De transgressions...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 03-06-2010 | Valoració: 10

    Després de llegir poemes teus de fa uns anys, i llegir ara aquest, comprovo una evolució natural cap a la poesia més nua. Sense perdre la teva essència, crec que has fet un pas endavant com a poeta, mantenint el teu estil però alliberant-te de la càrrega de l'artifici.
    No cal canviar el passat. No cal eliminar-lo. El passat són els fonaments actuals i els fonaments de la poesia futura. Senzillament és una evolució. En el teu cas molt natural.

    Transgredeix, Marc El cansament és passatger.

    Una abraçada.

    Toni.

  • innovador[Ofensiu]
    panxample | 02-06-2010 | Valoració: 10

    el passat ni volem ni podem eliminar-lo,
    el futur podrem acaronar-lo però no el gaudirem,
    el que compta és el present,
    amb aquest poema teu,
    violarem...les normes,
    transgredirem,creant nous poetes.
    També m'ha agradat
    Avant

  • m' ha agradat.[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-06-2010 | Valoració: 10

    poema lluitador , i amb esperança.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.