Transformació

A la llum del dia escric
a la llum de la nit dissimulo
mentre escric.
Enrera queda tanta literatura
poc periodisme barat,
notes de creativitat en el fang.

A la llum del dia escolto
a la llum de la nit m'entrego
mentre investigo
nous camins ja caminats
per intentar expressar
paraules sense somnis.

A la llum del dia sóc una
a la llum de la nit, la mateixa.
Mentre transformo
la meva essència en paraules
portatils com dolça
violoncel.lista sense viola.

A la llum del dia responc,
a la llum de la nit em pregunto
mentre continuo
cercant la manera d'afinar
la viola, o bé trobar un afinador
que em satisfaci.

A la llum del dia no el veig
a la llum de la nit no el trobo
mentre giro i giro
me n'adono que vaig perdre la viola;
van passar afinadors pel meu costat
pel d'una violoncel.lista altívola.

A la llum del dia vaig veure la nit
a la llum de la nit vaig veure el dia
mentre treballava
estimava, confonia i perdia.
Ara, sola i sense viola
intento recuperar un tros de temps.

A la llum del dia es van ennovolar les idees
a la llum de la nit s'entelaren els errors
mentre penso i penso
no aconsegueixo recordar l'inici
de tant sacrilegi.

A la llum del dia tinc ganes de plorar
a la llum de la nit també
mentre visiblement no ploro
se m'encongueix l'anima
puc escoltar el buit que he deixat.

A la llum del dia em vaig oblidar de riure
a la llum de la nit vaig voler somriure
mentre recordava en solitut
l'anar i tornar de les onades
enllà de la memòria.

A la llum del dia em vaig obligar a somriure
a la llum de la nit em vaig obligar a somiar
mentre li escenificava un xou
al meu veï d'enfront
i a la meva ànima la tristor continuava.

A la llum del dia no sé de què hem queixo
a la llum de la nit, no sé de què protesto,
mentre ja m'he acostumat
a viure, sense viure, quan potser podria trobar
una nova vida, darrere aquestes paraules.

Anna Lafau