La noia de la radio

Magia a la nit
improvisació materica.
Del no res, del no res,
amb una veu cascada,
taronja sense expremer
joventut gastada
esponja mollada
nina guardada
somriure desdibuixat
que em va fer desdixada
deixan-me embruixada
per seguir un cop de cor.

I així, en la radio somia,
qui va ser una de les seves noies.
Una de les seves nits,
dels seus milers de nits.
Una noia qualsevol.
Una noia. Qui sap qui era.