Tòxic

Un relat de: Edside

Quan observo la societat que m'envolta, la més candent actualitat és totalment transparent, buida. Tothom es queixa, d'un fet o altre. Els "Mass-media" ens envaeixen amb informació de la destrucció humana i física del món diàriament, i nosaltres restem impassibles o impotents. No m'equivoco segurament quan asseguro que estem en una procés de trànsit cap a una nova etapa històrica.

Hi han moltes formes i dibuixos de les reaccions que té el subjecte a la societat actual.
La ignorància i el comportament sol ser un element diferenciador en quan crea mons, ajunta i divideix persones constantment, conformant grups socials. Memòries del passat em porten a persones insegures que, buscant refugi, es deixaven endur per ideologies extremes i violència aleatòria. Eren persones pròximes a mi però, des del meu punt de vista, no podia continuar l'amistat davant una filosofia de vida tan llunyana a la meva no, perquè fos desconegut i en tingués por, sinó degut a les característiques intrínseques de la manera de fer d'aquella persona.

Tots aquests que volem fora del "mainstream", de la cultura pop actual, hem de tenir un nihilisme actiu o passiu? Nietzsche ens va assegurar que un tal senyor anomenat Déu havia mort, però segueix agonitzant, i aportant fiblades negatives a la societat. Cal anotar que sovint no és un fet que puguem triar el camí, el que alguns anomenen "friquisme", "marginats", o qualsevol nom, sovint ens ve donat. Es possible que sigui, externament, un cúmul de característiques de la infantesa que ens faci així. Subjectivament, no podem triar plenament com som, negar-nos a nosaltres mateixos és estúpid.

Volar fora del corrent sovint pot portar a individualisme, a extremisme, a ignorància, a violència, a moltes conseqüències diferents però també pot aportar saviesa, felicitat, amistat, grans moments...Cadascú troba el seu racó, ja sigui en els móns fantàstics de Tolkien, la música, les tribus urbanes o la reclusió social. Trieu el camí que vulgueu amb llibertat i consciència, sigueu vosaltres mateixes i mateixos.

"Inconscients de que les parets del seu refugi s'estaven esquerdant, les ovelles reien del llop assedegat"

Comentaris

  • A la piraaa![Ofensiu]
    nauette | 23-07-2008 | Valoració: 9

    Les ovelletes cremaran al seu infern celestial