Tota teva

Ho sabies des del minut u
que ens vam veure.
Quan encara les siluetes
es mostren desdibuixades.
Quan es mira a l'infinit
i sols es distingeix el desig
més que la forma humana.
Però jo,
també caminava.
Quantes vegades
he repetit aquell instant
quan surten a passejar les fades.
La sorpresa del moment
es vesteix amb un somriure
d'il·lusions contingudes.
Per continuar caminant plegats
sense rumb fix
que per nosaltres no té importància.
Quan un no sap que dir
ni on mirar.
Quan la distància més curta
llarga és fa.
Quan desapareix tot el que t'envolta
i penses que de massa gent estàs rodejat.
Sols llavors,
et comences a plantejar
el per què el teu cor marxa ràpid
i no el pots aturar.
Els ulls no menteixen
i sempre diuen la veritat.
Sense dir paraula
ja ho saps.
Sóc tota teva,
no importa el moment
ni quan.
Els llaços ja ens han lligat
des del minut u
que ens vam veure.