Tot pensant...

M'agradaria saber el que penses
per saber quan en mi penses.
Quants dels teus instants són meus,
millor dit,
quan són meus els teus instants.
A vegades,
fins i tot a mi,
em sorprèn el que escric.
El que penso,
la llengua,
no m'ho deixa dir.
Millor que sols ho pensi,
no et vull fer l'ego més gran.
Els gegants ja fa temps,
que sols estan al cap dels infants.
T'hauré de racionar l'amor
per que no en facis un mal us
i quan em tornis a veure,
et moris per un petó
d'aquells de cotó fluix.
Per que em desitgis amb avidesa
i no et cansis del meu record,
i comptis els minuts per veure'ns
com sempre ho he fet jo.
Que pateixis una mica
tot pensant que del tot, no sóc teva.
No hi ha ningú que tingui el títol
d'exclusivitat i permanència.
Llavors,
m'agradaria deixar-te pensant
sols per un instant,
que tot en aquesta vida,
s'ha de cuidar i alimentar.
Jo no sóc diferent.
No sempre és,
el que serà.