Tot i res

Camino. Obro les portes i em trobo a mi mateix i no trobo res. Un res buit i absurd que m'ajuda a viure. A viure una vida de moments que irrompren els records que recordo.
Desitjo una altra vegada, com tantes altres vegades, tornar a conciliar-me amb el món a través d'un sospir que em condueixi a xocar amb el vent que frega amb força el meu front. I jo, davant les pors estenc els braços per sentir que no sóc ningú i que sóc tot.

Acaba la vida suposant que formo part d'un somni real.