Tot esperant la mort

La mort l'espero ara que ja soc vell,

creia que no era cosa per mi,

però ara ja sí.


No tinc cap il·lusió

ni feina per fer.


Quan s'arriba a una certa edat

només esperes.


Cluques els ulls

per dormir, sense saber

si els podràs tornar obrir.


I el teu esperar és

seure en un banc dels bells jardins,

i vells com jo.


No saps que fer en ells,

mires per tot arreu

i veus la joia de la joventut

com va esvaint la mort.


I jo en el meu banc

passo les hores

esperant que un dia arribi el meu destí.