Tot el que em regales...

De llàgrimes trobades...
Sensacions que trenquen l'ànima,
en paraules regalades
en mig d'una conversa.
El que t'abriga en carícia,
quan et toca la mà amiga,
i desitges que no s'acabi,
el que poc a poc comença.
És la màgia de l'instant,
de tot el que em regales...
el sentit de la justícia,
el que dius,
el que m'inspira.
L'olor que no conec,
i descobreixo com respira,
intuint entre paraules,
l'home que s'abriga.
Les pors,
les ironies,
el sentit de la família.
La teva veu a cau d'orella,
que em diu que soc estrella,
del teu cel inesperat.
Perdona si he agafat,
tot el que em regales...
Jo necessitava amor
i tu,
a mi,
m'has donat ales.