Torno a recordar

Un relat de: Marc Freixas

Torno a recordar aquelles gotes de pluja de novembre com si fós ahir.

Torno a recordar aquella tarda que portava recolzada al braç en Miquel Martí i Pol,
mentre plàcidament llegia unes línies poètiques de bellíssims versos,
en el llibre de les seves solituds.

Torno a recordar aquell sucre dolç de l'amor que sempre he pogut assaborir,
en els llavis tendres de la meva estimada companya de trajecte amorós...

i sempre sincer.

Torno a recordar aquelles branques nues que un dia vaig composar per apaivagar el patiment de la vida,
i regalar-lo al poeta de la referència que m'ocupa el temps d'una bona lectura poètica actual :

i és que ara em torno a recordar d'en Sergi Yagüe i Garcia.

I també torno a recordar el poema que dibuixa amb les paraules al poeta,
i al poeta que dibuixa amb les paraules el seu vers a cada instant :

i és que ara em torno a recordar d'en Vicenç Ambrós i Besa.

Torno a recordar aquella pell que vesteixo amb les meves mans quan t'acaricio el cos sencer.

Torno a recordar aquell passar per tot arreu on em sigui possible.

Torno a recordar la llibertat que sento quan escric allò que vull enviar amb el meu missatge sempre poètic.

I torno a recordar el meu cor bategant amb força per uns Països Catalans que vull ben lliures,
i ben dignes i orgullosos de ser i existir.

Torno a recordar el neixement d'una nena amb ulls blaus que em té tot encisat,
i meravellat per la seva llestesa,
i bocabadat per la bellesa que desprèn el seu somriure.

Torno a recordar el llarg camí d'escriure que encara em queda per fer.

Torno a recordar a Pablo Neruda i el seu nom autèntic :

Neftalí Ricardo Reyes Basoalto,
que va néixer a Parral ( Xile ) el dotze de juliol de mil nou-cents quatre,
i que em nego rotundament a recordar mort,
i per tan, el guardo sempre viu a la meva memòria per mantenir-me ferm al seu costat per sempre més...

i és que em torno a recordar del nom legal de Pablo Neruda quan aquest ho va ser,
i em recordo encara més d'aquestes paraules que va escriure :

" Puedo escribir los versos más tristes esta noche "

I em torno a recordar de tu que sempre em llegeixes...

i gràcies per recordar-te també tu de mi.

Comentaris

  • Gràcies, Marc[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-11-2004 | Valoració: 10

    I torno a recordar-me d'aquell dia tants a taula
    Parlant d'inspiració, de paraules,
    de missatge i sentiment,

    i és que em torno a recordar de'n Marc Freixas
    aquell dia.

    Gràcies, Marc. No és la primera vegada que m'emociones amb un gest com aquest del que ni tan sols me'n sento mereixedor. El mestres,
    aquí, sou molts. I tu n'ets, de tots ells, un dels presidents d'honor.
    Per tant, no facis bromes estúpides dient "gràcies per recordar-te també tu de mi". Com no vols que et recordem?

    Una abraçada del teu antic company de taula,

    Vicenç Ambrós

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820577 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.