Tornes

M’he llevat tard amb els llençols suats enganxats a la pell. Les sabatilles m’esperaven sota el llit i, com un autòmat he complert la cafetera, hi he abocat l’aigua i ho he deixat tot al foc. Han sigut minuts, els necessaris per rentar-me la cara i anar a buscar una samarreta gastada. Blub-blub, ja bull. L’he abocat a la tassa i quan anava a tallar-lo amb una mica de llet ho he vist. “Una molla de pa” he pensat primer mentre capbussava el dit dins el cafè. Però no hi he trobat res.

Me l’he llepat i m’ha vingut al cap la dit d’ahir plena de fum i de cançons antigues. M’he maleit per haver acceptat la darrera cervesa i ha estat així com he oblidat que quelcom menut i compacte flotava dins el meu cafè. He fet un glop llarg quan el presentador donava per acabades les notícies del migdia.

Quin descuit tant espantós que em fa ara mirar per la finestra i preguntar-me on pares! Massa tard quan m’he adonat que per la meva gola hi lliscava, engolida per un simple descuit, l’enyorança.