Tornar

Et recordo, asseguda al meu costat,
el sol t'acariciava el cabell, lluent
i els teus ulls brillaven castanys,
voldria haver-te mirat fins
que l'última llum de les nostres vides
s'hagués apagat.

Abraçar el teu cos
sentir-lo contra el meu
i notar com escalfes ma ànima.
Bufar-te els meus pensaments
per a que coneguis que sento
per què les paraules no tenen poder
per dir-te quan t'estimo.

Unir-me a tu
res més importa
ni l'alè de la mort
si et tinc, amor meu.

Però ara em faltes,
la vida s'apaga
si no noto la teva carn celestial
ets la llum, ets el foc de la vida
la por quan em manques
se'm clava al cor
com estocada
tomba a l'heroi
però encara visc,
respiro per tu
per què minsa esperança
em diu que et tornaré a trobar,
que tornarà el foc a cremar,
tornarà l'escalfor a l'hivern,
tornaran aquests llavis a besar,
tornarà el sol a brillar,
al meu petit univers
que només
tu pots omplir!