Tocant fons

Aquell diumenge es va torbar mol contorbat ja des de bon matí. En desclucar els ulls va etzibar un cop de puny demolidor al despertador que el va fer rebotir violentament contra la paret i esbocinar-se el vidre protector del davant. En veure els desperfectes que havia provocat va mirar cap a una altra banda, és a dir, va seguir dormint com si res. Al cap d'un parell d'hores es va adonar que seguia dormint, i com que volia llevar-se aquell matí per fer un parell d'encàrrecs va treure's el llençol de sobre amb una manotada. Aquell llençol no li agradava gens. Va començar a fumar una cigarreta i mentre ho feia es fregava amb aigua de colònia el pit i les espatlles. De sobte, tot va abrandar-se per a gran esglai seu, doncs el cigarret havia entrat en contacte amb l'alcohol de la colònia. Va gitar el llençol a l'altra punta de l'habitació i va esmerçar-se a sufocar l'incendi del seu pit, que era lleu doncs la colònia no cremava massa. Quan hagué extingit amb aigua i una tovallola les flamarades al seu cos es va adonar que el llençol cremava de valent i que estava afectant el paper pintat de la paret i la moqueta. Va sortir al passadís i va agafar a corre-cuita l'extintor que hi havia penjat a sobre d'un ganxo. L'extintor no funcionava. Com que no aconseguia de resoldre el seu problema, tot enrabiat, va donar una puntada de peu a l'extintor, amb el resultat que es va trencar una ungla i de poc que no es fractura el dit gros. Finalment va entrar de nou a l'habitació i va ruixar la paret amb el telèfon de la dutxa fins que va poder controlar les flames, que finalment van deixar d'inquietar la integritat de les parets.
Malauradament part de la seva roba s'havia cremat també, i la resta era xopa, de manera que va trucar al servei d'habitacions perquè li portessin un vestit de lloguer. Al servei d'habitacions li varen dir que no feien aquest servei i que si volia li durien un llistí de telèfons i que se les campés com pogués. Va refusar l'oferiment doncs de seguida es va adonar que si pujava algun conserge s'adonaria del terrabastall que havia provocat a la seva cambra. Per tant es va posar la roba molla sense esperar a que s'eixugués i va deixar l'habitació ben tancada. En anar-se'n pensava que tard o d'hora hauria de donar explicacions al voltant de l'incendi, però no seria en aquell moment que se li feia feixuc i costa amunt, per la tarda, quan tornés dels encàrrecs podria donar totes les explicacions pertinents.
Un cop fets els encàrrecs i donades les explicacions, va haver de canviar d'hotel doncs el director l'havia convidat a marxar-se amablement però sense donar-li cap alternativa. Esperava que al nou hotel tindria més sort. Un cop instal·lat va decidir de sortir a fer un vol, a veure quin era l'ambient que s'hi respirava per aquell barri tan cèntric d'una gran ciutat. A les cinc de la matinada ja es trobava embriac i fent ziga-zagues. En veure uns policies no se li va acudir millor pensava que esbravar-se una mica a la seva costa i els va començar a insultar. Els policies, que ja estaven bregats en aquesta mena d'afers no li feren cas de bon començament, tanmateix passada l'estona es van emprenyar de debò i finalment el van emmanillar després d'haver-lo reduït al terra. Al seient de darrera del cotxe cel·lular l'home rumiava que havia fet malament i que els havia dit als policies per que el tractessin tan malament. Els records immediats que tenien no corresponien amb la realitat, doncs ell pensava que havia demanat per un carrer als agents i que aquests s'havien enfurismat com a bèsties i l'havien empresonat allà darrera sense cap mena de fonamentació. En mig del deliri es veia com un àngel vingut dels cels amb la tasca encomanada per Déu mateix de guarir les ferides espirituals dels perduts que ell recollia amb la seva canya amb fil d'or i que portava pel camí recte a tots els esgarriats del món. Mentre bavejava el seu magí conspirava per crear il·lusions de pau i serenor infinites que el bressolaven. Es sentia al sostre del món envoltat de éssers angelicals, de querubins de rossos cabells enrinxolats que li tocaven els instruments celestials per al seu gaudi, el seu cervell creava les imatges més vives i realistes del paradís que ell no havia vist mai. Havia donat unes pipades d'una mena de cigar gruixut fet amb paper d'arròs que li havia ofert un home amb barret i amb una jaqueta de colors que li va semblar a primera vista i donat el nombre de copes que duia al cos, simpàtic i digne de fer-ne confiança.
Els policies el van dreçar a la sala d'admissions de la planta d'urgències psiquiàtriques de l'hospital de Sant Pepet. Primer el volien endur a la comissaria, a un dels calabossos per tal que dormís la mona. En veure però que delirava sense parar i que feia referències continuades a coses irreals, van decidir que el millor fora que el veiés un especialista que segurament sabria que fer. Ja altres vegades els agents havien hagut de veure-se-les amb penjats que havien consumit substàncies exòtiques i que havien entrat en un estat de repapieig del que no sortien sinó mercè als potents fàrmacs que tenien els metges. Allà van deixar l'home que no deixava de dir bajanades sense cap connexió i de tocar el cul a les infermeres que passaven per allà. Desprès d'estar sobre una llitera una bona estona va poguer estar per ell l'encarregat d'admissions que de seguida va veure que tenia una intoxicació greu per més d'una substància. Li va administrar l'haloperidol i el diazepan sense cap resultat doncs continuava delirant, aleshores va doblar la dosi i ara sí va aclucar. Al dematí següent va llevar-se amb el cap com una rosa, fet estrany doncs s'havia pres una combinació de substàncies químiques remarcable. El fet era que havia dormit molt i molt seguit mercè a les quatre injeccions de cavall que li havien posat i les marques de les quals encara conservava al revers del colze.
Va aixecar-se de la llitera on l'havien deixat i va enfilar el passadís per tal de marxar cap a casa seva. Un dels infermers el va veure i quan ja superava el llindar de la unitat d'urgència el va interceptar llençant-s'hi com una lleona a sobre d'ell i fent-lo rodolar per terra. Això li recordava vagament l'actitud dels policies de l'altre nit, que recordava perfectament. Un cop a terra la seva reacció natural va ser la de desfer-se de la grapa de l'infermer i donant cops de colze i guitzes amb els peus va aconseguir-ho parcialment. De seguida va aparèixer un segon infermer que se li va llençar a sobre i entre tots dos van poder amb ell. Al cap d'una estona era a la llitera un altre cop lligat d'un canell. Podia gratar-se el nas però no podia escapar. Així va estar moltes hores, esperant que vingués el doctor a visitar-lo. Cada hora consultava el seu rellotge i es posava pesadet per tal que li canviessin la mà que tenia lligada. Com ho demanava amb molt bones maneres li feien el favor i així podia alleugerir el malestar que li provocava el seu estat de reclusió.
Pensava que l'única cosa que havia fet era haver demanat per un carrer a uns policies anant una mica torradet. Deduïa de la seva situació actual que els policies no eren gens demanadissos. Al cap d'uns quants canvis de mà de la corretja, va aparèixer una infermera i li va donar a empassar unes píndoles de colors. Més drogues, va pensar. De seguida va sentir-se més tranquil i amb més confiança en les seves forces. Al cap i a la fi no era la primera vegada que es trobava a la unitat d'urgències psiquiàtriques, ni seria la darrera, es deia interiorment.
Finalment el varen deixar anar. El metge havia arribat i l'havia examinat de dalt abaix. També havia hagut d'emplenar el formulari de rigor i li havien diagnosticat una intoxicació per alcohol i una mena de fong que creix només a mesopotàmia. Va donar les gràcies a tot el personal i va marxar de nou cap a l'hotel. Tenia el bitllet d'avió comprat per al dilluns, doncs el cap de setmana era molt més car i perquè tenia pensat de ver una visita als principals monuments de la ciutat abans de tornar-se cap a casa.
Un dels seus indrets de visita va ser el parc central de la ciutat. Amb les seves fonts i els seus llacs artificials on les parelles d'enamorats feien un volt en barca. Com que hi havia una mena de xiringuito dessota d'un arbre es va acostar i recolzat a la barra va demanar-se un got de cervesa. A aquest primer li varen seguir un reguitzell inacabable fins que l'home va haver de deixar el bar a l'aire lliure amb passes irregulars, tenint veritables dificultats per tal de mantenir l'equilibri. En passar per una de les zones de gespa es va deixar caure. Va treure com va poder una cigarreta del paquet que duia a la butxaca i va començar a fumar. Al cap de poc un grup de joves va ocupar el seu lloc a la vora, i un xic després li oferien de fumar una mica del que ells estaven tastant. Com que anava molt borratxo no va dir que no. Al cap de poc més era al seient de darrera d'un altre parell d'agents que el conduïen a la planta d'admissions d'urgències psiquiàtriques de l'hospital de Sant Pepet, que era el més proper que havien trobat amb aquest servei. L'encarregat de les admissions el va saludar doncs el recordava d'aquell matí mateix. Li va preguntar amb una mitja rialla que si no li feia vergonya de ficar-se en aquests merders tan sovint. L'home no responia a les bromes doncs estava de bell nou al seu món de coloraines i visions de pau universal. Aquest cop el van posar sis injeccions abans que caigués adormit a sobre de la seva espatlla. La infermera el va col·locar bé perquè no se li adormís el braç i així va estar durant trenta-cinc hores. Al final es va despertar i com sempre va aixecar-se i va enfilar el camí de sortida que coneixia perfectament. Després de la baralla amb l'infermer el varen conduir directament cap a l'hospital especialitzat en desintoxicació de San Pancraci que era una mica apartat del centre de la ciutat. Va haver de trucar a l'hotel per tal que l'alliberessin de la reserva de l'habitació, i va demana
r si us plau que li trametessin la factura i el seu equipatge a l'adreça que va donar. El recepcionista que coneixia l'adreça del centre de recuperació va fer un parell de bromes que no varen importunar l'home, que es veia complint condemna durant mesos.
El cas va ser que les seves previsions es varen acomplir així que mesos desprès sortia de l'hospital de rehabilitació curat de la seva malaltia. I convençut que així era. Les seves conviccions varen arribar fins a l'aeroport. Allà comprà una ampolla de rom, al dutifrí i, assegut a una cantonada del llarg passadís on anaven a abocar-se totes les passarel·les dels avions, destapà el continent i el buidà sistemàticament.
Consumides les escorrialles li semblà veure que s'apropava un terrorista o un malfactor de la societat i trenca l'ampolla per la meitat deixant que el cul s'esbocinés i quedant-se amb el coll a la mà. Atacà el malfactor sense pietat provocant-li la mort pel trau de banda a banda que li feu al coll. En realitat el suposat terrorista era una hostessa que passava per allà i que va perdre per aquesta dissort la seva vida. Amb les mans tacades de sang i sostenint encara la meitat d'ampolla que havia fet servir per cometre el seu crim, baladrejà fins que un grup d'agents de duanes l'interceptaren. En veure l'escena tots s'esgarrifaren, i l'assassinat de l'hostessa va ser primera pàgina als diaris de l'endemà. S'especulà que eren parella i que havia estat un crim passional.
L'assassí va anar a parar a garjola. A les cel·les del jutjat on li varen començar a fer el judici ràpid. Quan va haver recuperat les seves facultats mentals ni tan sols recordava que havia passat. Al judici el van condemnar a una mena de cadena perpètua. Ingressat al psiquiàtric de màxima seguretat de la zona, a una sala encoixinada amb la camisa de força posada les vint-i-quatre hores del dia, pensava que potser havia ja arribat l'hora de canviar i dreçar la seva vida. Potser d'allà uns anys, quan el deixessin anar ho podria fer tot millor i no cometre tants errors i tan ximples.