T'oblido

T'oblido
i l'oblit fa que et recordi.

T'enyoro
i l'enyor em fa recordar,
que haig d'oblidar-te.

Me'n havia oblidat, que si t'enyoro
et recordo...
I això no m'ajuda a ablidar-te.

Minç es el tram
que hi ha entre l'enyorança i el record,
en aquest lligam de lletres fetes
d'espais incongruents,
entre el record i l'oblit.

Balanceja el precipici
de reconegudes distàncies.

Emprenc nou viatge,
sense atur en cap andana,
que recordi petjada teva.

Ja no t'enyoro, ni t'oblido
A la fi, tot es propici
per ni tan sols recordar-te.