Tita

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Era un gosset ! Un canet!
Cert, ho era l'animalet
però pels qui l'hem coneguda
la "Tita de Cas Cavallet"
era molt més que una gosseta aguda.
Diuen que gats i gossos,
o cans i moixos -
com deïm aqui
en bon i planer mallorqui-
no tenen, ells, ànima,
Quina llàstima!
Perquè per la seva senyora,
els familiars i amics,
que han passat per cases i àtics,
mal de fer serà esborrar setze anys
de fer companyia, de lladrar-
com pertoca fer-ho un bon ca -
avisant-nos la presència d'estranys.

Tita! Tot ha acabat!
Aquesta és la dura veritat!
Tita! Una gran lliçó ens has donat,
a la "mama",al Xavi, a aquell,aquella;
per què nomenar ningú?
Seria ell oportú?
Ho voldria la teva madona ella ?
Li has donat un gran lliçó
a aquest home major
que tant s'ha agradat
de fer-vos el paper
d'oncle,de conco,de "tio Joan",
aquest no sempre comprés cavaller.
A tu i als gatets i gossets de Cas Cavallet,
amb aquesta resistència titànica
que has posat al cancre que t'ha anat corcant;
durant aquests darrers temps, Titona!
I que pels qui t'hem anat mirant,
admiració, cusseta,has anat conquistant.
Quants accidents! Quantes quirurgiques intervencions!
Sempre eixies, com l'ave phènis d'aquestes operacions;
que, als mateixos manescals o veterinaris, sorpresa
causava la teva inesperada encara que això sí volguda reacció.
Molt, t'han estimat! Molt, t'han cuidat,
els que tenien cura teva. És veritat!
Potser ell sigui evident
més que algun parent.
Però els ho tornaves amb salamaries
i altres finures o gracies.
Amb tu,Tita,acaba una etapa de nostres vides,
cada una amb les seves própies mides.
La Tita ha mort! Ha mort una cusseta mallorquina.
Un animalet de quatre peus enterrat sota la soca de tres pins.
Simpàtica,graciosa i fins i tot fina.
La seva senyora ja no li dirà: "Tita a la cadireta!"
"Tita ves totd'una a la cadireta!"
Ni el "tio Joan" de passejar-la, per parcs d'estacions,
carrers de barriada o del poble, ja no tendrà més ocasions.
Tita arreveure per a sempre!
Et recordaràn sempre!
la mama,el Xavi;els amics de sempre.
No t'oblidarem, mai ,i ta memòria conservarem, no sabem fins quant.
T'ho assegura ,animalet estimat, :el "tio Joan".
Cavaller de Moncaira



Comentaris

  • Ben maco[Ofensiu]
    Dimoni | 08-06-2005 | Valoració: 7

    Ben maco Sí be3n maco

  • De tot quan he llegit... del milloret[Ofensiu]
    Martinet | 08-06-2005 | Valoració: 9

    De tot quan vostè ha escrit aqui,pens que és del milloret que ha posat aqui.

  • Aqueixa de Justsuquines | 07-06-2005 | Valoració: 9

    I si que m'ha agradat aquest! He fet via a venir a llegir-te per un comentari fet teu i no n'estic gens escalivada. Així que empermi faré una volteta més per aquesta zona que sona tan familiar...
    D'una altra "aïllada"...

  • és curiós ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 07-06-2005

    a Relats en Català a cada cavaller li surt un escuder ... només era una reflexió en veu alta ...

  • encara que diguin ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 07-06-2005

    que els altres no et donaran ditades de mel, jo si que he llegit el teu poema, no comentar no vol dir no llegir, a jo no m'agraden ni es cans ni ses cusses, però si n'hagués tengut un i hagués mort, millor poema no li hauria pogut fer ...

    una ditada de mel ( no de fel ) i una aferrada

    Conxa

  • Alaba't ruc que a vendre't et duc[Ofensiu]
    Astut | 07-06-2005 | Valoració: 10


    Alaba't ruc que a vendre't et duc. Això vos ho pos no pel poema en sí que és merevellós sino pel comentari que us heu posat a vos mateix. De totes formes la veritat és que si hem d'esperar ditades de mèl dels altres podem esperar-les d'assegut molts anys.

  • Un poema magnific[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 07-06-2005 | Valoració: 10


    Sí estimat Cavaller mallorqui. Un magnific poema. Enhorabona.Seguesqui aixi.

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.