Tita

Era un gosset ! Un canet!
Cert, ho era l'animalet
però pels qui l'hem coneguda
la "Tita de Cas Cavallet"
era molt més que una gosseta aguda.
Diuen que gats i gossos,
o cans i moixos -
com deïm aqui
en bon i planer mallorqui-
no tenen, ells, ànima,
Quina llàstima!
Perquè per la seva senyora,
els familiars i amics,
que han passat per cases i àtics,
mal de fer serà esborrar setze anys
de fer companyia, de lladrar-
com pertoca fer-ho un bon ca -
avisant-nos la presència d'estranys.

Tita! Tot ha acabat!
Aquesta és la dura veritat!
Tita! Una gran lliçó ens has donat,
a la "mama",al Xavi, a aquell,aquella;
per què nomenar ningú?
Seria ell oportú?
Ho voldria la teva madona ella ?
Li has donat un gran lliçó
a aquest home major
que tant s'ha agradat
de fer-vos el paper
d'oncle,de conco,de "tio Joan",
aquest no sempre comprés cavaller.
A tu i als gatets i gossets de Cas Cavallet,
amb aquesta resistència titànica
que has posat al cancre que t'ha anat corcant;
durant aquests darrers temps, Titona!
I que pels qui t'hem anat mirant,
admiració, cusseta,has anat conquistant.
Quants accidents! Quantes quirurgiques intervencions!
Sempre eixies, com l'ave phènis d'aquestes operacions;
que, als mateixos manescals o veterinaris, sorpresa
causava la teva inesperada encara que això sí volguda reacció.
Molt, t'han estimat! Molt, t'han cuidat,
els que tenien cura teva. És veritat!
Potser ell sigui evident
més que algun parent.
Però els ho tornaves amb salamaries
i altres finures o gracies.
Amb tu,Tita,acaba una etapa de nostres vides,
cada una amb les seves própies mides.
La Tita ha mort! Ha mort una cusseta mallorquina.
Un animalet de quatre peus enterrat sota la soca de tres pins.
Simpàtica,graciosa i fins i tot fina.
La seva senyora ja no li dirà: "Tita a la cadireta!"
"Tita ves totd'una a la cadireta!"
Ni el "tio Joan" de passejar-la, per parcs d'estacions,
carrers de barriada o del poble, ja no tendrà més ocasions.
Tita arreveure per a sempre!
Et recordaràn sempre!
la mama,el Xavi;els amics de sempre.
No t'oblidarem, mai ,i ta memòria conservarem, no sabem fins quant.
T'ho assegura ,animalet estimat, :el "tio Joan".
Cavaller de Moncaira